Fa cent cinquanta-tres anys...

L' agost del 2.010 a l'entrada Façanes literàries ( 2 ), vam descobrir Urueña, la Villa del Libro. Passejant virtualment per aquesta vila medieval plena de llibreries, en vam visitar alguna... A la Librería Alcaraván hi havia una colla de llibres molt curiosos. Remenant, vaig trobar una reedició del 1.995, del llibret " Reglas de Urbanidad para uso de Señoritas". Compuestas por D. Fernando Bertran de Lis. Editat a València l'any 1.859 per Imprenta de D.Julian Mariana.

El mateix autor abans va escriure "Las Reglas de Urbanidad para uso de los niños", però aquest llibret no l'he aconseguit. El diccionari ens defineix la urbanitat com la qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d'altri i que observa les normes de convivència i tracte social.
És evident que sempre calen unes normes de convivència i el respecte als altres. Llegir aquest llibret fa pensar com han canviat les relacions entre les persones.

Aquests dos llibrets tenen més de cent cinquanta anys i el primer que ens sorprèn és que hi ha normes d'urbanitat específiques per nens i altres per nenes... La lectura d'algunes d'aquestes regles d'urbanitat ens fa somriure , altres ens molesten per masclistes, però alguna ens fa pensar. Llegir el llibret de Don Fernando Bertran de Lis ens deixa clar que hem anat d'un extrem a l'altre; i tots els extrems són dolents.

Del no deixar gairebé respirar, a ser un perfecte mal educat, hi ha un terme mig, que potser no sabem veure.
Una curiositat, a la contraportada del llibret ens indica el preu, dos rals, i una super oferta, si en compres una dotzena, 18 rals ( l'estalvi era de 6 rals !). - Véndese á 18 rs. docena.

Un tastet d'alguna de les regles del 1.859. A les pàgines 39 i 40 ens deixa clar com comportar-se a l'hora de menjar:

P. ¿ Que cosas son las que mas disguntan en la mesa?
R. Comer á dos carrillos, soplar la comida para que se enfrie, beber sin limpiarse los labios, hablar con la boca llena, y cojer las cosas con los dedos.
P. ¿ Y no tiene V. nada mas que decirme sobre el particular?
R. Que es una grosería alargar el plato para que le sirvan primero que á los demás, tener cogido el pan con la mano, este se pone al lado del plato, cortándolo con un cuchillo á pedazos pequeños, segun se vaya necesitando, y de modo que no ocupen la boca, comiendo á un mismo tiempo la miga y la corteza.

A les pàgines 55 i 56 ens explica com comportar-se a classe:

P. Sabrá V. decirme el debido comportamiento de una jóven en la enseñanza?
R. La niña debe respetar á la maestra directora como á su segunda madre, por ser de ella de quien recibe la instruccion necesaria á su secso, y por el afan que se toma en que sea aplicada y virtuosa. Debe además no ser revoltosa, ni distraer á sus compañeras con cosas agenas del objeto que allí las reune,, y por el contrario, mostrar la mayor aplicacion y tener orgullo, si puede llamarse así, en ser la mas apreciada de la maestra ó directora por su sensatez y aplicación.
Comparar les normes del 1.859 i les actuals ens deixa molt clar que la societat ha canviat molt, en la majoria dels aspectes per millorar, però en alguns ens caldria no ser tan sapastres.
Atentament.
Senyor i