Us voldria explicar d'un camí

ALS MEUS AVIS




Et voldria explicar d'un camí,
amagat a les terres de l'Espanya més profunda,
que porta fins a un poble d'oliva i de mula
carregat de les visions de la vida més dura.

En el seu naixement hi trobaràs gira-sols,
que et miraran encarant el més nu de tots els  cels.
Avançant trobaràs l'alzina, el matoll i la mel.
Acabant arribaràs al pilar d'on brolla l'aigua més pura.

En el seu morir hi resten els clots,
l'olor de ranci de les seves cases,
l'amor dels meus avis, el meu consol
i l'ombra dels records de les seves cares.



A les seves parets, les portes obertes.
A les seves portes, les cortines distretes.
Darrera les cortines, el terra retort.
Sobre el terra, les cançons de les seves vides secretes.

Ja fa temps que no sóc la nena
que esperava l'estiu per jugar al rierol,
ja fa anys que no pujo ni baixo aquella carretera,
però els petons deixats, l'humitat del corral i el record de la mort
resideixen encara allí, pacients, com desitjant enterbolir la seva llarga espera...

                                                               
                                                             Sònia C.