dilluns, 30 d’abril de 2012

Antoni Benaiges no va poder ensenyar el mar als seus alumnes...

M'agrada llegir el diari malgrat la colla de notícies que no ajuden gens a ser optimista. Cansa una mica veure la mala gestió de molts polítics, la por que ens volen imposar per la situació econòmica, ... Ahir, però, vaig emocionar-me al llegir l'article del Sergi Picazo . El Punt Avui, ho confesso, em va fer posar la pell de gallina . Amb la lectura de "Els nens que mai no van veure el mar" vaig plorar.
Antoni Benaiges nascut a Mont-roig del Camp l'any 1.903 , va començar a treballar de mestre a Vilanova i la Geltrú. El van destinar a un petit poble de la província de Burgos , Bañuelos de Bureba, on exercí de mestre del 1.934 al 1.936.

Fotografia de Sergi Bernal. El Punt Avui. L'escola de Bañuelos de Bureda.

Com molts mestres d'aquella època, L'Antoni tenia com objectiu formar alumnes crítics, creatius i reflexius. Treballava les tècniques Freinet. Mantenia correspondència amb altres escoles d'Espanya i de l'estranger. Editaven un diari escolar a classe. En aquest diari els seus alumnes, que no havien vist mai el mar, el van imaginar i descriure...
En el quadern de Baldomero Sáez es pot llegir: " El mar serà molt profund. Serà profund com dos cops el penell de la torre. I tindrà dos metres de llarg"

Font fotografia: Capgros.com el diari digital de Mataró i el Maresme. L'Eladio Diez es reconeix i assenyala a la fotografia petita de l'any 1.935.

El mestre Antoni Benaiges va prometre als nens que els ensenyaria el mar i preparava una excursió amb els seus alumnes a Mont-roig del Camp... El cop d'estat del 1.936 va fer que aquells nens no veiessin mai el mar, perquè al seu mestre el van afusellar el 25 de juliol del 1.936.



Font fotografia; Capgros.com el diari digital de Mataró i el Maresme. Els "nens"de Bañuelos miren les fotografies del Sergi Bernal a l'exposició " Desenterrant el silenci".

Molts mestres del sistema educatiu de la Segona República van ser assassinats, depurats o castigats contundentment.
Us deixo amb la cançó "La maestra", de Pedro Guerra, publicada al seu últim disc "El mono espabilado", un petit homenatge als grans mestres que van pagar molt cara la seva il·lusió per ensenyar i el seu compromís . La cançó recorda a les tres mestres assassinades el 21 de desembre del 1.936 a la Sierra de Gredos: Virtudes, Pilar i Valeriana ( que estava embarassada) ...



Les fotografies de Sergi Bernal i la seva investigació ens descobreixen el cas dels nens que mai no van veure el mar malgrat l'esforç de seu mestre Antoni.
Atentament.
Senyor i

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Ignasi,
M'ha agradat molt trobar el teu blog i la teva referència a l'Antoni, et confesso que jo també m'he emocionat moltes vegades investigant la seva història.
Mercès
Sergi Bernal

Senyor i ha dit...

Moltes gràcies Sergi per les teves investigacions i fotografies. Esperem gaudir de la feina fantàstica que estàs fent, i poder veure l'exposició a Lleida.
Atentament.

Anònim ha dit...

Gracies pel teu post. Sóc nebot-net de l'antoni benaiges i qualsevol escrit que apareix dignificant la seva vida i mort, són d'agraïr.

salut i republica

jaume aragonès

Senyor i ha dit...

Gràcies al teu tiet-avi Antoni per creure en la grandesa de la feina de mestre.Hem d'aprendre molt encara d'aquells immensos professionals.
Atentament.

Javier ha dit...

El mestre Benaiges va estar vinculat a les terres de Lleida, era l'associat 31 de la Cooperativa Freinet que es va organitzar en una trobada del grup de mestres "Batec" a Puigverd de Lleida, a l'octubre del 33. Als seus escrits en "Colaboración" butlletí de la Cooperativa escrivia que, a Burgos, volia crear, amb altres mestres, un "Batec", com el que funcionava a les terres de Lleida i que Alexandre Galí definí com "revolució pacífica de mestres". Salut

Senyor i ha dit...

Gràcies Javier per la teva informació. Està molt clar que el mestre Benaiges estimava la seva feina i les seves idees.
Atentament

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...