dilluns, 7 de maig de 2012

ESPERA




Tota la vida és una espera,
trista alguns cops, llarga alguns altres,
amarga, cruel i certera amb el cor,
o innocent, dolça i tendra
com l'amor de la mare.


 Espera la pluja el blat ja sembrat,
espera batut a que l'home l'agafi,
espera l'ametlla el setembre marcit,
a les mans revellides que l'acabin de batre.



 Espera al nounat el ventre crescut, 
com es mou i com plora la vegada primera,
com fidel un ocell cuida el seu ou,
esperant altre cop a la cria i pendent que el rapaç,
no s'endugui el seu fill a la nit estelada.


 Però jo no vull esperar al minut que he perdut,
jo no vull esperar dins un vers la paraula adequada,
jo no vull esperar a recollir tot allò que ha caigut
i no vull acabar perdent, per esperar,
tot allò que he estimat alguna vegada...

                                             Sònia C.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...