...i una part del
seu ésser
perdurà al meu
costat molt de temps.
I l’aliança de la
sang féu sorgir de nou
l’ànima que jo
tant esperava...
En obrir el meu cor
a l’horitzó,
aparegué la
imatge eterna d’una lloança.
I etern, el
perfil de la fe,
fou llum, en la
penombra de la meva misèria.
I el meu camí,
es féu un llim de
roses,
mentre les
llargues nits d’hivern
es convertien en
record aparent de la música,
d’una nova
recança.
Sònia C.
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada