dilluns, 20 d’agost de 2012

Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 7 ).

Després d'enfilar-nos per l'escala gairebé vertical, la sorpresa torna a ser la protagonista. Deixem la llum solar que omple el matí lleidatà i ens submergim en la foscor,- i la calor- d'un espai molt misteriós ...

Davant nostre es mostren majestuoses les voltes de la Catedral Nova. Una volta, nenes i nens, és una estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai formant un sostre i que es sosté per parets, pilars,... Per entendre millor que és una volta imagineu que feu un suc de taronja. Un cop espremuda la taronja, la pela que us queda a la mà té la mateixa forma que la volta.

L'espai és immens i com més entrem la nostra petitesa es fa més evident. Hi ha voltes molt grans que corresponen a la nau central, i altres petites, que són les de les capelles. El sistema d'il·luminació distribuït per les columnes, i algunes finestres petites ens permeten veure-hi mínimament.

I em preguntareu:
.- Senyor i, com ho feu per caminar per les voltes de la catedral Nova?
Bona pregunta. A la propera fotografia podeu veure la solució . Un pontet de taulons i unes cordes que fan de barana permeten als aventurers seguir les voltes d'un extrem a l'altre. No penseu que és molt estable, mentre camines es mouen els taulons!

Si mireu bé la propera fotografia, veureu, al centre de la volta , uns cables negres. Són els elements que aguanten la làmpada d'una capella. També hi ha els fils elèctrics que la fan funcionar.

Als nostres peus, les voltes, i molt a prop del cap, la teulada . A tot arreu hi ha excrements de colom i molta pols.

A la petita exposició de fotografies antigues que podeu visitar a la Catedral Nova, es veu com va quedar de malmès aquest espai durant la Guerra Civil.

Tornem pel camí de taulons i al sortir la visió de Lleida em torna a meravellar. Podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia la teulada de l'Institut d'Estudis Ilerdencs just al darrera d'un niu de cigonyes que hi ha a la base de la creu. A la dreta , un minúscul lleidatà passeja pel carrer Vila de Foix.

Baixem i baixem escales fins arribar al pòrtic. Ara sí que he de dir adéu al Joaquim i al Ramon. Gràcies al Capítol de la Catedral i als meus magnífics guies per aquesta descoberta. Per acabar aquesta serie d'entrades dedicades a la Catedral Nova, aniré a visitar l' Anna l'arxivera de l' Arxiu Capitular per consultar els plànols dels diferents projectes arquitectònics. Ja veureu que a més a més dels plànols ens espera alguna sorpresa...
Atentament.
Senyor i

2 comentaris:

Montse ha dit...

Senyor I, em sento molt privilegiada de poder veure coses que mai hauria vist.

La catedral de Lleida li ha confiat els seus secrets!

Gràcies

Senyor i ha dit...

Apreciada senyora:
Gràcies al Joaquim , al Ramon, i - evidentment-, al Capítol de la Catedral de Lleida ; hem descobert aquests secrets.
Atentament.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...