Conte de Nadal.

L'últim dia del 2.007, vaig recomanar-vos el llibre " Smoke & Blue in the face", editat l'any 1.995 per Anagrama que recull els guions de dues pel·lícules de l'escriptor de New Jersey, Paul Auster. Passen els anys i continuo emocionant-me al començar a llegir a la pàgina 153 el Conte de Nadal en que l' Auggie ( Harvey Keitel) li explica al seu amic Paul ( William Hut), una història que enamora....

La pel·lícula dirigida per Wayne Wang , amb guió de Paul Auster, ens regala deu minuts de conversa memorables entre dos bons amics. Gens d'acció, però molta emoció.

Ara que vivim dies de regals, molts materials, us  vull fer un regal immaterial . Si teniu quinze minuts no deixeu de visionar els tres vídeos següents. En els dos primers podreu descobrir el Conte de Nadal de l'Auggie Wren.

La cirereta del pastís és la monumental cançó de Tom Waits que, en cinc minuts,sintetitza el conte, i que si encara us queden llàgrimes ; us les robarà totes.

Llegiu, mireu, escolteu el Conte de Nadal que ens regala Paul Auster.

Atentament.

Senyor i

"Man" de Steve Cutts: l'home i la natura

Colpidora animació  de Steve Cutts, que si no ens afanyem aviat serà   real del tot.

MAN from Steve Cutts on Vimeo.

Moltes gràcies Gracia, del meu estimat blog Trafegando Ronseis.

Trasllat de la llibreria El genet blau.

Al juliol del 2.008 a l'entrada "El genet blau. Més oficis antics", vam descobrir la màgia de remenar entre llibres antics. Si passegeu aquests dies pel carrer Ballester amb intenció de trobar algun dels llibres descatalogats que busqueu, tindreu una sorpresa,.... La llibreria El genet blau ja no hi és! Però tranquils, no ha tancat com tantes i tantes llibreries.

La petita joia del carrer Ballester s'ha traslladat a l'Avinguda de Blondel, just davant del Caixa Forum. Entreu, la millora és evident.

La llibreria antiquària ja fa dotze anys que ens ofereix  llibres antics , descatalogats, novel·les actuals de segona mà, llibres de gran format d'art, fotografia, infantils, història,... També trobareu llibres de pell presentats en estoig de fusta, fotografies, postals, gravats,....

Amb un fons de 15.000 títols aquesta llibreria és un lloc de visita imprescindible per persones amants dels llibres, especialment si són rars o preciosos.

 La Roser, ànima de la llibreria, es trencarà les banyes per trobar el llibre que busqueu. A més a més compren llibres antics antics, documents i biblioteques a particulars i institucions.

 

Recordeu bibliòfils que per gaudir del vostre amor pels llibres, ara cal anar a l'avinguda de Blondel.

Atentament.

Senyor i

El nou llibret de la Biblioteca Cordill ja està a les llibreries.

La novetat d'enguany a la petita Biblioteca Cordill, us farà cantar. Aquest és un bon moment per trobar a la llibreria o al quiosc els petits llibrets editats per Grata Lectura. Quan arriba el fred, arriba la minibiblioteca dedicada a l'hort, la cuina i la nostra cultura.

Amb ell número 10 de la col·lecció, " Cants catalans" , recordareu cançons que potser fa molts anys que no canteu, però que estan ben guardades en un raconet de la vostra ment.

Ara que ens toca viure moments complexos econòmicament i políticament, aprofiteu per cantar cançons de sempre de la nostra cultura: Rossinyol, La filadora, L'emigrant, La presó de Lleida, El mariner, El Garrotín ( 100 % lleidatà!), La Santa Espina, El meu avi, El ball de la civada, La Balanguera,....

Comenceu l'hivern cantant, que qui canta els seus mals espanta....

Atentament.

Senyor i

El gran misteri de la xemeneia....

Malgrat que molts dies donar un cop d'ull  al diari és francament depriment, alguna vegada et trobes amb una noticia sorprenent  que et deixa bocabadat. Fa uns dies llegia que David Martin, funcionari britànic jubilat, va decidir el passat mes d'agost netejar la xemeneia de la seva casa del segle XVII , a Bletchingley a uns trenta-cinc  quilòmetres al sud de Londres.No sabia que aquesta neteja implicaria una feina impossible als experts de la Caserna de Comunicacions del Govern Britànic.La troballa que va fer a la xemeneia ens porta a la Segona Guerra Mundial...

David Martin amb els seu tresor.

Font fotografia: Lee Sanders / SWNS.com

David va trobar les restes d'un colom missatger. En una de les potes portava un petit cilindre metàl·lic de color vermell que contenia al seu interior un missatge xifrat. Els experts saben que és de la Segona Guerra Mundial i que el destinatari era X02 , nom clau de l'alt comandament  de bombardejos.

Font fotografia: CORDON

Pensen que era un missatge de la força aèria , la RAF,  però malgrat els mil i un esforços, no saben quin és el codi per desxifrar les vint-i-set claus , en grups de cinc lletres i xifres. Tota la nostra tecnologia i coneixements no ens permeten resoldre un enigma de fa setanta anys...

Les claus impossibles de desxifrar.

 Font fotografia BBC

Aquesta mena de codi estava dissenyat de manera que només el podien entendre el que enviava el missatge i el seu destinatari. Els tècnics actuals no aconsegueixen desxifrar-lo i pensen que caldria trobar algun d'aquells experts, que actualment tenen més de noranta anys, per poder-lo llegir.

L'exercit britànic va ensinistrar 250.000 coloms. Van ser fonamentals durant el desembarcament de Normandia. Els coloms missatgers podien volar a 125 quilòmetres per hora i recórrer distàncies superiors als 1.500 quilòmetres.

El gran misteri de la xemeneia de David Martin ens ridiculitza una mica.

Atentament.

Senyor i

Marietta Blau per Merli Baró

Imatge de http://www.w-fforte.at/wissenschafft-leben/pionierinnen/marietta-blau.html

Hola sóc la Merli i avui que sóc a casa, he descobert un altra Blau. Aquí us passo una petita ressenya.

MARIETTA BLAU

Nascuda a Viena l’any 1894 i va viure fins 1970. Fou pionera en el registre i
identificació de traces de partícules atòmiques mitjançant plaques d'emulsions
fotogràfiques, contribució extremadament valuosa per al desenvolupament de la
Física Nuclear, la Física de partícules i l’astrofísica.
Treballà sense sou a l’institut del Radi de Viena.

Amb els seus estudis de traces amb emulsions, Blau aconseguir distingir els
protons de les partícules alfa (α) i contribuí a entendre les reaccions nuclears
associades que les produïen.

Recorda: http://biblioteca-santjordi.blogspot.com.es/2012/10/sorpresa-larxiu-capitular.html

PER SI ESTIMES INTENSAMENT...

No retornis allà d'on vas venir,
doncs jo no sabria on anar...
No ignoris la meva ofrena,
perquè tinc set d'un tu i d'un de mi!
No m'estimis més enllà del que pots
i així no sentiré que et dec la vida...
més enllà de la nostra fam,
hi ha la força de la nostra energia.
Abraça'm des d'allà on t'amagues,
escriu en la meva pell el què m'hauries dit
si no fos tan lluny, ni tan fosc,
el petit absent del teu esperit...
Ignora quelcom que ens separi,
guarda, el que la vida ens regali,
tremeix de dolor si no estic amb tu,
estima'm més gran que tu i que tot,
adora el que sóc i deixa'm esculpir,
el teu ser, el meu si, el nostre clam...
La meva vida és teva,
salva-la si veus que ha de morir!

                                  Sònia C.

La casa de la literatura.

Una de les principals avingudes de Berlín és Kurfürstendamm, amb 3,5 quilòmetres d'un passeig difícil d'oblidar. Quan el mur va dividir la ciutat en est i oest, Kurfürstendamm es va transformar en l'avinguda comercial del Berlín Occidental, plena de teatres, botigues,... 

Un dels molts indicadors que veig en una cruïlla em crida l'atenció: Literaturhaus 100 m.

Està clar que hem d'anar a la dreta i a cent metres trobarem la casa de la literatura ( Literaturhaus). Un camí de llambordes ens convida a entrar a un palau d'estil Wilhelminian construït l'any 1.889.L'època arquitectònica situada entre la Guerra franco-alemanya ( 1.870-1.871), i la Primera Guerra Mundial ( 1.914- 1.918 ),  s'anomena estil Wilhelminian.

Pel camí de jardí sorprenen els expositors amb llibres de Hohlhaas & Company Buchhandluny, la llibreria de la Literaturhaus de Berlín.

Entre les fulles d'heura i les branques dels arbres del jardí podem veure el cartell amb el nom de la llibreria  ( buchhandlung ) situada als baixos del palau.

A la Primera Guerra Mundial aquest edifici va ser hospital militar. Però el palau s'ha destinat al llarg del segle XX   a activitats molt diferents: menjador popular, alberg d'estudiants estrangers, cafeteria, bordell, discoteca,...

Per iniciativa popular es va evitar la seva demolició, i l'Estat el va adquirir. L'any 1.986 va començar un nou camí  com a Literaturhaus, institucions públiques que es dediquen a la promoció cultural.

Moltes activitats omplen Literaturhaus de sentit: lectures, tallers d'escriptura, debats, conferències, seminaris, presentacions i exposicions. 

Seure tranquil·lament en el Wintergarten café im Literaturhaus  és una meravella. Les taules estan plenes de gent molt interesant xarrant, llegint o gaudint dels magnífics pastissos alemanys.

La xarxa de cases de la literatura ( literaturhaeuser ) compta amb12 edificis a Alemanya, Àustria i Suïssa Atentament.

Senyor i

Cançonerets de Nadal.

La tardor és un bon moment per buscar a la llibreria o al quiosc es llibrets de la Biblioteca Cordill. L'any 2.005 van editar el número dos de la col·lecció: " Cançonret de Nadal", un recull de cançons populars nadalenques de tota la vida.

Fullejar aquest llibret em va fer recordar el meu cançoneret de Nadal editat l'any 1958 per Editorial Balmes. Moltes són les cançons coincidents en els dos cançonerets: La Mare de Déu , Sant Josep i la Mare de Déu, Les dotze van tocat,Fum, fum, fum , El desembre congelat, El cant dels ocells,El rabadà, El dimoni escuat, La pastora i El noi de la mare.

Gairebé cinquanta anys separen els dos caçonerets. Un costava 4 pessetes i el de la Biblioteca Cordill 3 €  ( 500 pessetes), però l'essència és la mateixa. Ara que començarà  aviat el cicle de Nadal, podeu  recordar les cançons de sempre.

Atentament.

Senyor i

Dissabtes poesia: Es perd el senyal.

Els seguidors fidels del blog sou coneixedors de la nostra admiració pel poeta de Sanaüja, Joan Margarit.Aquest poeta i arquitecte lleidatà domina perfectament les tècniques del càlcul d'estructures i l'arquitectura dels sentiments. És el poeta viu més llegit de la literatura catalana.

El passat mes de novembre edicions Proa va publicar el número 330 de la col·lecció "Els llibres de l'Óssa Menor". Aquesta joia és el nou poemari d'en Margarit, "Es perd el senyal".

Si teniu sis minuts, no deixeu de donar un cop d'ull al següent  vídeo del programa El matí de Catalunya Ràdio, en el que veureu a Joan Margarit presentant el nou poemari.

Llegir a Margarit, malgrat el regust trist d'alguns dels seus poemes, omple l'esperit del lector. És difícil trobar algú tant terriblement humà com el poeta de la Segarra.

Un petit regal. A la contraportada podem llegir el poema següent:

Brindis

Més junts del que ningú no sabrà mai,

alcem les dues copes.

Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.

Un home i una dona, en un instant,

poden equivocar-se.

Però l'instant no tornarà mai més.

Gràcies Joan pel teu nou llibre.

Atentament.

Senyor i

Hi ha històries que no són d'aquest món...

De Litteratum

El moviment de les figures del pessebre.

L'aparador màgic de la llibreria Fregola , un dels deu establiments centenaris de la nostra ciutat, ja fa dies que ha encetat el cicle de Nadal. Aquests dies si passegeu per la Plaça de la Sal  podreu gaudir del seu pessebre fet amb figures artesanals amb moviment. El caganer netejant-se, el pastor esquilant la llana de l'ovella,  el pescador pescant al riu, el ferrer ferrant un ruquet, tots els personatges del naixement ens sorprenen amb els seus gestos.....

Pares, avis, no perdeu aquesta magnífica oportunitat i ensenyeu als vostres nets o fills el moviment de les figures del pessebre.

Atentament.

Senyor i

Biblioteca a 6è.

Avui dia 5 de desembre un grup de 6è hem fet biblioteca. Hem presentat els Diaris de lectura, tothom havia fet un escrit o dos. Des del començament de curs els Diaris han anat creixent setmana a setmana. Ens ho em passat molt bé.
La Clàudia ens ha presentat un conte que ha fet ella! "Les aventures del Torrós". Els dos capitols d'aquest meravellós llibre han sigut curtets peró molt divertits.
 Grup 2 de 6è.

La Fira.

Comprar, vendre, parades, tractants de bestiar, llum de tardor,... tot això i molt més ofereix una de les fires més antigues de Catalunya. El 24 i 25 de novembre s'ha celebrat a Organyà "La Fira de Sant Andreu".

Comprador i venedor discutint el preu és tot un espectacle. El regateig és més vell que els camins! Al nostre país podem gaudir-ne a la fira del cavall de Puigcerdà, Sant Armengol a la Seu d'Urgell ( documentada des de l'any 1.048), la dels Reis de Montclar, la Puríssima a Gironella, la se Sant Llorenç a Bellver,.... i, evidentment, a la de Sant Andreu d'Organyà.

Documentada des de 1.233, la fira d'Organyà és una de les fires de bestiar més importants del Pirineu. Aquesta fira es va especialitzar en el bestiar a causa de la gran demanda. A la primera meitat del segle XX  la fira durava deu dies i acabava el dia de Sant Andreu.

Baixaven a peu ramaders d'Andorra, Pallars,  la Cerdanya, Gósol,.... De la venda  del bestiar depenia una part molt important de la seva economia. Els compradors eren de Lleida, Barcelona, Aragó, Castelló, València, ....

Organyà s'omplia de persones i de bestiar. La gent per allotjar-se els dies de fira es repartia per les cases del poble.

Es pot ven dir que es feia més negoci en els dies de fira que en tota la resta de l'any. Un cop acabada la fira, la gent aprofitava per pagar deutes acumulats durant tot l'any, perquè en aquell moment tenien ingressos.

Però la mecanització del camp va ser el final del periode d'esplendor d'aquest tipus de fires. Les màquines van arraconar els matxos i les mules. La fira d'Organyà va passar de deu dies a un sol dia.

Últimament ha reviscolat i s'hi poden veure una colla de paradetes amb productes artesans, altres amb material per ramaders, i; sobretot altra vegada el bestiar.
Enguany han celebrat la XVIII Mostra de Bestiar i la XIX Fira d'Artesania. A la Plaça de les Homilies i al carrer Nou es podien comprar vehicles i maquinària.

Cavalls de sella i de muntanya, vaques brunes i frisones, cabres, corders,... Xerrar, mercadejar, tancar tractes. El ramader, amb  brusa i bastó , domina perfectament l'art de negociar el preu. Abans no es signava cap paper, la paraula donada era sagrada.

Si voleu aprofundir en aquest tema, la revista cadípedraforca va dedicar el dossier del número 12 a les Fires i Mercats.

Les nostres fires resisteixen el pas del temps i no volen desaparèixer.
Atentament.
Senyor i