No retornis allà d'on vas venir,
doncs jo no sabria on anar...
No ignoris la meva ofrena,
perquè tinc set d'un tu i d'un de mi!
No m'estimis més enllà del que pots
i així no sentiré que et dec la vida...
més enllà de la nostra fam,
hi ha la força de la nostra energia.
Abraça'm des d'allà on t'amagues,
escriu en la meva pell el què m'hauries dit
si no fos tan lluny, ni tan fosc,
el petit absent del teu esperit...
Ignora quelcom que ens separi,
guarda, el que la vida ens regali,
tremeix de dolor si no estic amb tu,
estima'm més gran que tu i que tot,
adora el que sóc i deixa'm esculpir,
el teu ser, el meu si, el nostre clam...
La meva vida és teva,
salva-la si veus que ha de morir!
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada