Lleida a finals del segle XIX era una petita ciutat de setze mil habitants. L'any 1.890 a la plaça Paeria es van inaugurar dos comerços; un a l'esquerra i l'altre a la dreta de la botiga més antiga de la nostra ciutat, la farmàcia Aragonés, d'origen medieval.
Aquestes dos botigues eren la desapareguda drogueria Simon i la joieria Lavaquial. Joan Lavaquial va obrir aquesta selecta joieria el 8 de desembre de 1.890.
El Joan va deixar el negoci a la seva filla Dolors i des de aleshores les dones de la família porten la botiga. El relleu de la Dolors el va agafar la seva jove, Rosa Maria. La Maria Antonieta, filla de la Rosa Maria, és l'última generació incorporada a la joieria.A la Guerra Civil ho van perdre tot i, amb molt esforç, van tornar a començar el negoci.
A la botiga s'han fet diferents reformes i si entreu podreu gaudir d'una combinació perfecta de joieria selecta i restes arqueològiques.
Si esteu comprant i , de cop i volta heu d'anar al lavabo, tindreu la sort de veure un antic trull de vi de l'època moderna, del segle XVI.
Algunes de les joies estan exposades al costat de murs i voltes impressionats. Mentre trieu, no deixeu de gaudir d'aquest espai que ens recorda la Lleida del passat.
Baixar al soterrani de la joieria és màgic i la sorpresa final em deixa totalment bocabadat. La Rosa Maria obre una porteta i ...
Si entrem, el caminet portava fins a l'Ajuntament. Un caminet per sota de la Plaça Paeria!La joieria Lavaquial, tot un tresor.
Atentament.
Senyor i
