dijous, 14 de febrer de 2013

EL MEU POEMA DE... MÀRIUS TORRES

 Encara que per molts, trist, aquest és el meu poema preferit de Màrius Torres
Pertany a l'onzè poema del segon llibre. Com molts d'altres d'aquest poeta, és un cant a la Mort, però malgrat això, penso que en llegir-lo descobreixes una persona que ja  ha viscut molt i somia morir dolçament amb la pau de tenir totes les coses ben fetes; cansat  de patir i no volent fer-ho més.
 De fet, ell va morir pocs anys després d'una desgraciada dolència...
 Era un romàntic!




Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.

Del llim d'aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara.
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...

I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.

Setembre 1936

                                                       Sònia C.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...