dijous, 21 de març de 2013

LLEIDA D'HIVERN





De grisos indrets
fets de cortina fumada,
les cases que cada matinada
em veuen existir,
ennueguen la melangia cremada
de tot el que roman
quan no sóc aquí.
Els teus carrers, la Seu dibuixada,
la família, el riu baixant el seu camí
i els ànecs, mandrosos,
esguardant  el plom de l'aigua
i el cel, també burell,
que em capgira  i m'inunda
quan he de partir.
La meva Lleida estimada,
a l'hivern canosa
i fins a les foranies,
pintada només d'un color,
(cendrós, dejú, perlí),
encapotat i ombrívol,
de clapes suaus de ploma blanca,
i de fred incombustible, glacial i mesquí!



( Avui no podia fallar).
Moltes gràcies a tots.
Petons.

                                                 Sònia C.



2 comentaris:

Montse ha dit...

Les gràcies per a tu, Sònia, per a fer que aquest blog s'ompli de poesia viva.

Petons per a tu.

Sònia ha dit...

I ara!! El blog ja és preciós en si mateix. Amb o sense poesia.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...