PENSAMENTS

Dorm el dia

i la nit torna a caure

com la blanca rosada 
s’abat sobre la terra.

Com l’eterna angoixa,

envolta amb els seus batecs

els oceans més profunds.

Em queden memòries, records i camins,

que he d’oblidar sense deixar

un replec de paraules,

amb què poder viure i enyorar.

Però demà, malgrat l’albor,

a desgrat que tota il·lusió

arrossegui quelcom que estimo,

la nit,

vindrà novament a abismar les hores

que he de passar pensant en tu. 

                                      Sònia C.