dilluns, 18 de març de 2013

PENSAMENTS






Dorm el dia
i la nit torna a caure
com la blanca rosada 
s’abat sobre la terra.
Com l’eterna angoixa,
envolta amb els seus batecs
els oceans més profunds.
Em queden memòries, records i camins,
que he d’oblidar sense deixar
un replec de paraules,
amb què poder viure i enyorar.
Però demà, malgrat l’albor,
a desgrat que tota il·lusió
arrossegui quelcom que estimo,
la nit,
vindrà novament a abismar les hores
que he de passar pensant en tu. 

                                      Sònia C.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...