A corre-cuita,
es cremava el mes d'abril,
gotellimava fora,
bressolant els núvols,
i bufava indòcil, el vent de garbí.
Naixia el dia. Cel en taronges,
groc, marronós, daurat i gris.
I s'olorava, tallant la brisa,
un dia airívol, tempestós i trist.
Tu estaves quiet. Mirant a fora,
indòmit, home, granant el temps,
rera els meus passos,
però lentament, obrint-te pas
entre els meus braços,
dins de la freda, galeria de fusta,
dels meus pensaments.
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada