dimecres, 22 de maig del 2013

MARCIDA



Per totes aquelles persones que no poden ser elles mateixes.
I per les dones que s'han marcit darrera d'un altre ser.


Hi ha un temps per a tot?
hi ha un ser, per cadascú?

És la falsa imatge,
frívola, curosament estàtica,
permanent, enganyosa,
botxí d'una ànima,
que habita,caduca,
davant del mirall?


Soc jo, quan de vegades,
vec aquell l'arbre...desarrelat?
O un reguitzell,
de pensaments emmetzinats,
concebuts com una súplica,
per tot el que ahir vaig posposar...

Cerqueu-me  rera les branques,
dec de ser allí, hi sento els cants,
en cada brot, sempre latent,
com el preludi de ma venjança
i el ressorgir, d'un cop de sang!

                                         Sònia C.

4 comentaris:

Montse ha dit...

Sònia, gràcies per vessar, poèticament, els teus pensaments al nostre blog de la biblioteca.

Una abraçada.

Sònia ha dit...

Gràcies a vosaltres, com sempre.

Anònim ha dit...

Sònia, és una de les poesies que més m,ha agradat. Són la traducció de sentiments en paraules. Bisitos de tietadepati.
Sílvia

Sònia ha dit...

Gràcies tieta!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...