TERRA

Es fa de nit, la lluna crida
des de la penombra de l'entrellum,
els ocells cantussegen
i els cucs surten a fitar la flaire
del seu perfum.
Així és el capvespre
a la meva terra estimada,
és així la cançó de la fruita
i el pas de l'hivern a l'estiu,
en una sola matinada,
en un sol cop de vent,
en la sagaç humitat d'un ruixat.
Dorm el fred.
La rosella, amb mitja claror
balla el vell càntic
del ponent  incipient,
a les rodalies...
de les despulles del sembrat.
És així la terra que jo adoro,
és ací on la vida vull finar,
entre l'horta, el secà i les espigues,
els ametllers, l'oliva..., els caragols i la gla!

                                      Sònia C.