Si vols sentiments marcits,
no crec pas que en palpi més,
dins el meu jaç d'amor.
Tot el què em queda per dir
és encara molt però,
sota els poemes subtils,
les frases cruels,
la solitud del pensament,
i el prenyat del meu cor
per tot allò que sospiro.
Pregunta'm amic, perquè
si el que desitges són,
més paraules escrites,
bada el cistell ben obert,
doncs no t'hi cabran totes,
encara que siguin..., molt petites!
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada