REGAL

 

Desaré aquestes lletres,

des del plaer de les frases resoltes,

sota l’embruix de les portes falses,

d’una vida de desgrat.

Vessaré paraules senzilles,

tèrboles, però prenyades d’amor,

gràvides sota l’aigua,

però impàvides sobre el paper.

Gargotejaré versos muts,

sobre l’espessa mel

dels intensos pensaments,

embolcallats de sentir.

Oblidaré avui, surant en l’aire,

sentències donades ,

mil  sensacions regalades,

ignorades sovint per la veu,

però adorades, dia a dia per la sang.

                                     Sònia C.