Llibres, records i Nicaragua.

* Fa dies estàvem d'enhorabona perquè la Meritxell, mare de la Mar de 1r. s'estrenava al bloc de l'escola. Avui tenim una altra estrena. L'Assun Farré, mare de la Joselin i d'en Ricard i en Martí - dos estimats exalumnes- ens ha enviat aquest escrit:

Guardo, juntament amb els llibres, un record entranyable del viatge a la terra dels volcans, els llacs i el General Sandino.
L’estiu del 1986 un grup de lleidatans voluntaris vam anar a Nicaragua i vam poder viure la realitat nicaragüenca i el procés revolucionari amb el poble.
La primera imatge que ofereix Nicaragua és d’un encant indescriptible. Ja des de l’avió s’observa un verd continuat, frondós, esquitxat per diminutes casetes de fusta i de zinc. També es pot veure el color marronós del llac Managua amb el seu encant volcànic.
Solentiname, d’una paradisíaca bellesa natural, va fer més estètica la revolució sandinista. A Solentiname es respira i es palpa la passió del poble nicaragüenc per la cultura, l’art i les lletres. Solentiname és pintura, és poesia.
Animats pel “poeta”, com ells anomenen a Ernesto Cardenal, els seus habitants combinen el treball al camp amb tasques artesanals (gent tallant figures d’animals de les illes per guarnir-les de colors molt vius, altres pintant la vida de les illes amb el particular estil “primitivista”, etc.). No hi ha revolució sense bellesa, així ho va entendre el poble nica i va nàixer Solentiname.
Entre les diferents activitats, visites, treballs, contactes i entrevistes dedicaven un dia per la compra de llibres a un preu molt baix, llibres de poemes, d’història d’Amèrica llatina, contes,.... Aquests llibres i contes que de tant en tant veig a la prestatgeria de casa em fan recordar i tornar a reviure aquells dies viscuts.

per Assun Farré

La Joselin ens va llegir "La princesa del frijol". Aquest llibre és editat artesanalment i quan el tens a les mans fa unes "pessigolles" suaus i tendres. Està editat per l'editorial Vigía de Cuba.