No hi ha lectura sense escriptura, sense pintura, sense fotografia, sense gravat, ... sense tot allò que es pot llegir de múltiples maneres.
Quan es va de viatge acostumem a pensar que la memòria sempre ens ajudarà a recordar el que hem vist i sentit. Però el dia que vols saber com era una cosa concreta, qui era no sé qui, com es deia aquella casa,... la memòria és de vacances. Ahir unes quantes persones de segon van usar un llapis i un quadern per anar apuntant el nom de les estacions, el nom dels senyors de la casa on està ubicat el Museu Comarcal de l'Urgell, el segle que s'havia fet un moble o una pintura,...
Avui l'Alba E. ha portat el seu Quadern de viatge. Potser demà o passat demà farem més fotografies d'altres llibretes i les afegirem a a questa presentació que ens serveix d'avançada. Gaudeix-ne. Per cert l'abril de l'any passat ja vam posar al blog, un text extret del seu Quadern de viatge a Solsona on explicava coses del misteriós Senyor I.
També pots veure aquest escrit a:
Diari de classe
5 comentaris:
Hi ha quelcom d'especial en tots aquests quaderns, de lectura, de viatge, del que sigui. Veure com creix la capacitat de donar cohesió lingüística (narrativa i visual) és fins i tot emocionant.
Això és el que em passa que m'emociono davant d'aquests tipus de quaderns vivencials, que potser, s'aprofiten poc.
Gràcies Gonzalo. També emociona saber que estàs a prop.
Un treball magnífic Alba.
Felicitats.
Atentament
Amb el munt de sortides que anem fent al llarg dels diferents anys, l'Alba i totes i tots ompliran els fulls de records i vivències compartides.
Des d'aquí m'agradaria encoratjar totes aquelles i aquells que els han començat i animar a encetar-los els qui no ho hagin fet.
Enhorabona!
En nom de l'Alba i de qui demà ens portarà els seus quaderns, moltes gràcies Mercè i senyor i. Potser de cara al futur en podríem fer alguna cosa més pensada.
Publica un comentari a l'entrada