dimecres, 13 de maig de 2009

Donar temps

Aquí, en aquest blog, hem parlat més d'una vegada del temps. Del temps que tenim, del temps que ens falta,... Avui en Josep M. Esquirol m'ha donat la idea de DONAR TEMPS. A la Contra de la Vanguardia i amb en Víctor Amela parlen de que a les escoles hauríem d'aprendre a relaxar-nos, a sentir discorre el temps. O sigui, DONAR-LO: DONAR TEMPS. Perquè donar temps és la manera de no perdre'l. Donar temps és guanyar-lo, ho diu en Josep M. Esquirol, curiós, no?
Ha publicat el llibre El respirar dels dies/El respirar de los días. (Paidós)
Sé que cada dia estic aprenent a "viure l'experiència del dia amb parsimònia, calma, tranquil.litat, serenitat. Fer una cosa rere l'altre i fer-la bé." Crec que aconseguiré gaudir, donant-me compte de que si m'aturo... regal!: el temps s'atura. El temps sóc jo. El temps ets tu.

7 comentaris:

Liliana ha dit...

¡¡Hola!!, tienes un premio en mi blog. Felicitaciones por tu hermoso blog.
!!Cariños!!
http://elblogderinconesdeljardin.blogspot.com/

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Tinc ganes de llegir un llibre que vaig regalar fa molt i no vaig arribar a poder llegir: El descubrimiento de la lentitud, de Sten Nadolny (no sé si hi ha edició en català, jo el vaig veure a Edhasa fa potser vint anys). M'hi has fet pensar.

Aquest és un punt que, quan tens nens petits a casa, notes molt. Altrament, els estressem sense remei, volent que vagin a tota màquina, com fem els adults (amb mal criteri, que no sempre cal tant com ens deixem endur).

Una abraçada

Montse ha dit...

Tens raó.
I a mi em falta molt per aprendre. Voldria abastar-ho tot i, a més a més, sense retardar-me. I no, m'he de donar temps, he de donar temps. De fet ja he començat a entrenar-me, però és dur, em costa.

Anònim ha dit...

Al "Racó de compartir" hem parlat moltes vegades de la necessitat de prendre´ns el temps d'una altra manera. De viure'l sense angoixa i sense presses, començant per nosaltres i així, poder-ho transmetre als nostres fills.
Què difícil és!
Però l'estona que passem al "Racó" ja és un temps nostre, tranquil, per cuidar-nos, que ens ajuda a parar i a tenir presents la importància d'aquestes petites coses.
Gràcies a l'escola (i al Xavier i al Bartomeu) per aquest espai.
Anna

Montse ha dit...

Està molt bé que el "Racó de compartir" hagi servit per a poder gaudir del temps.
Com molt bé dius Anna, "si aconseguim viure'l sense angoixa i sense presses, començant per nosaltres i així, poder-ho transmetre als nostres fills"... i jo afegeixo als nostre alumnat, haurem guanyat molt. Però, costa, costa molt. De totes maneres crec que ho podem aconseguir.

Anònim ha dit...

Des de l'escola on treballo, estem intentant aplicar una concepció lenta de l'aprenentatge... donant el temps que cal a cada persona perquè consolidi realment cada aprenentatge (es pot fer d'una altra manera? podem imposar terminis?).

Sovint però, topem amb la incomprensió de les famílies... Cal explicar-nos millor, suposo.

Montse ha dit...

Fins avui no he pogut penjar el teu comentari, "Anònim", perquè estava de colònies. A mi m'agradaria poder aplicar, com tu dius, "una concepció lenta de l'aprenentatge"... i per començar topo amb la meva pròpia rapidesa. Però dia a dia m'ho crec més i se que algun dia ho podré portar a la pràctica.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...