La Biblioteca del Monestir de Poblet (3).

Nens i nenes, ara ja tenim clar que era el scriptorium , però ens quedava per descobrir el misteri de l'alquímia de la tinta.
Llegint i rellegint entre els llibres que em va deixar Fra Xavier Guanter, bibliotecari del monestir, vaig trobar la fórmula de la tinta.
Agustí Altisent , monjo, historiador i escriptor; ens explica en els seus llibres com feien la tinta els monjos. A les pàgines 84 i 85 del llibre Història de Poblet, editat al 1979 per l'Abadia de Poblet, ens diu: "Un monjo de Poblet del S. XIX anotà encara, acuradament en un quadern que usava, la manera com calia tallar les plomes, i les receptes per fer la tinta: nous gàl.liques + vitriol +goma aràbiga + aigua.

Altisent va fer també un estudi sobre dues fórmules de Poblet dels segles XVIII I XIX. Als seus llibres: "Libros y economia en los monasterios de la Edad Media" , editat per Yermo al 1967, i "Persistència, als S XVIII i XIX, de la fórmula medieval de la tinta", Estudis d'Història Medieval I del 1969, ho explica molt bé.

Manuscrit de Poblet. Fotografia de la web de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Ens parla de la fórmula que explica Onofrius Povius Gerundensis , en la seva obra Thesaururs puerilis, editada l'any 1591. Onofrius diu: "Recepta de tinta del Brasil. Prengues un fust de Brasil y escates ab troços de vidre y conforme seda la quantita de les peladures se remulle ab vi blanc dos dies y poses al foch temprat y bulla un poquet; coles y pose-si goma arabiga gentil y clara polvorijada, en bona quantitat, y alum de roca. Estara dos dies, y tornar-se a bullir un poquet y guardes de veçar, y colat se guarde be tapat. Y si exira demasiat clar pora si afegir goma y alum. Si se escriu sens coto ha de esser mes espes ho ha de tenir mes goma".
Fonts: Llibres ja citats de l'Agustí Altisent i l'article: La tinta y su composición. Cuatro recetas valencianas ( Siglos XV-XVII).Mª M. Carcel Orti i J.Trenchs Odena. Departamento de Paleografía y Diplomática Universidad de Valencia.
Atentament.
Senyor i