Victor Hugo a Pasaia.

L'any 1.843 Victor Hugo estava passejant per la muntanya d'Ulia a Donostia. El passeig el va portar al poble pesquer de Pasaia. El lloc li va agradar tant que va decidir passar-hi uns dies. En aquells temps no hi havia lloc per allotjar-se i una família en va tenir cura per 5 francs al dia. Avui aquesta casa s'ha transformat en un petit museu per recordar l'estada de l'escriptor francès.
És una típica casa marinera del segle XVII d'estil renaixentista. La façana dóna a la badia. Al 1.902 dos diputats francesos que viatjaven fins a Donibane van descobrir que allí hi va viure Victor Hugo i van decidir obrir un petit museu dedicat a l'escriptor francès. Ara a la casa podem gaudir de l'exposició: "Victor Hugo, viaje a la memoria".
Així explica Victor Hugo el descobriment de Pasaia: " De pronto, como por encanto, el decorado cambió y apareció ante mí un espectáculo maravilloso. Una cortina de altas montañas verdes, recortando sus cimas sobre el cielo resplandeciente. Al pie de las montañas, una fila de casas estrechamente yuxtapuestas".
És evident que aquest poble el va impactar: " ...Una vida, un movimiento, un sol, un azul, un aire y una alegria inexplicables. He aquí lo que tenia delante...". He de confessar que feia temps que no veia als nens jugar i gaudir com a Pasaia. No hi ha grans reformes arquitectòniques, ni places de disseny, n¡ piscines d'última generació,...Però les bicicletes amuntegades al costat de les barques i els banys riallers, impacten. A Pasaia encara es podem respirar els perfums de romanticisme que van captivar a l'escriptor francès.
Pasaia no és un decorat,és un poble viu, en alguns aspectes dur. Deia Victor Hugo: " Nada es más risueño y más fresco que el Pasaje visto desde el lado del mar.Nada es más severo y más oscuro que el Pasaje visto desde el lado de la montaña".
Les parets de la casa recullen escrits fets a Pasaia al 1.843. Les sensacions descrites per Victor Hugo fa 166 anys, encara es poden gaudir avui.

Cuando dormitamos a la orilla del mar
Todo mece y acaricia el oído;
El ruido del viento sobre las olas,
El ruido de las olas sobre las rocas;
Oímos, a través de nuestros sueños,
Los lejanos cantos de los marinos.

El niño (...) va y viene todo el
dia,rie,llena la casa...
...por la noche le oigo
murmurar suavemente
mientras las cuatro mujeres lo
duermen con una canción.

Pasaia, si podeu, no deixeu de visitar-la.
Atentament.
Senyor i