diumenge, 10 de gener de 2010

Confessions.

Al febrer del 2.008 vaig recomanar el llibre d'Esther Tusquets "Habíamos ganado la guerra" que ens mostra com era la burgesia franquista a la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta.
Avui volia proposar-vos dos llibres de la mateixa escriptora. El primer és "Confesiones de una vieja dama indigna", editat per Bruguera.El llibre és la segona part de "Habíamos ganado la guerra". Esther Tusquets ens parla , sense pels a la llengua, de la seva vida ( la feina d'editora, els amors , els amics,...) , des de que es crea Editorial Lumen fins ara.

" Un día del año 1.959, creo que era en otoño y no tengo la más remota idea de si soplaba viento del este, llegó mi padre a casa a la hora del almuerzo y nos comunicó, sin darle mayor importancia, que había comprado a tío Carlos una pequeña editorial, Lumen". ( Fragment amb el que comença el capítol 3 Disparatados inicios de una editorial de turbio pasado y dudoso futuro) .
Al llibre descobrim coses i cosetes de molts personatges: Carlos Barral, Óscar Tusquets, Camilo José Cela, Josep Mª Castellet, Cesc, Miguel Delibes, Carmen Martín Gaite, Gloria Fuertes, José Agustín Goytisolo, Jorge Herralde, Oriol Maspons, Ana María Matute, Ana María Moix, Pablo Neruda, Quino,....
El segon llibre que volia recomanar és realment el seu primer llibre de memòries : " Confesiones de una editora poco mentirosa" editat l'any 2.005 per RqueR. Cal donar les gràcies a la seva filla Milena per animar-la a escriure sobre la feina d'editora.



Esther Tusquets no pensava fer cap d'aquests llibres de memòries , no creia que tinguessin interès suficient i no li venia de gust escriure'ls.
Al primer capítol l'autora ens comenta: "Todo empezó hace unas pocas noches, en una cena de cuatro o cinco amigos, cuando, para animar una sobremesa que se anunciaba aburrida, empecé a contar algunas anécdotas de mi vida profesional.
-¿Ves?- me dijo mi hija Milena, que se ha iniciado hace poco como editora, lo cual implica, pues eso conlleva la profesión, que vive como editora todas las horas del día y sueña con libros la mayor parte de las noches-. Esto es lo que quiero que escribas para mí. No unas memorias solemnes, hablando de los grandes problemas y acontecimientos de la edición, sino estas pequeñas anécdotas que constituyen la vida cotidiana de una editorial y que cuando las cuentas tú resultan divertidas".
Esther Tusquest va canviar d'opinió i ha escrit tres llibres fantàstics. Llibres sincers i punyents per conèixer una mica més la vida cultural del país i l'ofici d'editora, que com podreu llegir no és gens fàcil . Algunes de les anècdotes que ens explica a Confesiones de una vieja dama indigna ja les havia comentat a Confesiones de una editora poco mentirosa. La lectura de qualsevol dels dos llibres serà per vosaltres una finestra oberta. Voleu mirar per aquesta finestra?
Atentament.
Senyor i

1 comentari:

Ronsel ha dit...

Apunto la recomendación. Grazas!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...