dimecres, 10 de març del 2010

Llegir en veu alta

Llegir en veu alta m'agrada, fer llegir en veu alta... em preocupa, perquè ara se que és un atreviment si abans no has escoltat a na Gemma Martínez que avui ens ha fet una sessió molt profitosa al CRP del Segrià. Amb l'excusa del VI Certamen de Lectura en veu alta he descobert un bon reguitzell de propostes per a intentar ajudar als nens i a les nenes a llegir bé en veu alta.

Ja fa tres anys que, gràcies a la col.laboració de les famílies de l'escola, l'atreviment que suposa haver fet al voltant de dos-centes gravacions de nens i nenes llegint en veu alta, hagi estat un èxit.

A partir d'avui em plantejo i plantejaré a la comissió de biblioteca preparar al llarg del curs unes petites i divertides sessions preparatòries que també poden servir per a que les obres de Teatre es puguin escoltar millor.
Quan hagi fet una llista de les possibles activitats ho penjaré al blog.
A la presentació de diapositives es pot veure que hem après molt i que ens ho hem passat molt bé.


Per cert... no hi ha cap foto de quan ens ensenyava a parlar i vocalitzar amb un llapis a la boca!
Recorda:

4 comentaris:

Mònica B. ha dit...

De vegades sembla que ens anem trepitjant els peus...
La setmana passada va ser a Tarragona i hi vaig assistir, i ja he posat en pràctica alguna de les seves tècniques!

Montse ha dit...

Fantàstic!
Però no ens trepitgem els peus... ens acompanyem passejant per vies paral.leles.

Manuel ha dit...

Ei!! jo també vull passejar per aquesta via paral·lela!!

No saps Montse quantes voltes li he pegat a això de com fer bé la lectura en veu alta!! A veure si pots compartir amb els lectors del bloc aquestes tècniques.

Salutacions

P.D. Podrem tindre algun dia la sensació de que podem abarcar i tenir en compte els múltiples aspectes que comporta la nostra feina?

Montse ha dit...

Manuel, intentaré fer una llista aquesta Setmana Santa. Però el que et puc dir és que la Gemma ho feia molt bé. Se li notava la tècnica teatral que posseeix. I jo no sé si ho sabré escriure de manera prou fidedigne.

Em penso que la nostra feina, com moltes d'altres, és inabastable. però de mica en mica s'omple la pica. I ajudar a sentir-se bones persones a qui comparteix el temps amb nosaltres quan treballem, és un gran plaer.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...