"El hombre-cazador debe esforzarse, por ejemplo, porque este duelo se aproxime al rigor que presidía los torneos medievales: armas iguales, condiciones iguales. Por sabido, la perdiz no podrá disparar sobre nosotros, pero nosotros quebraremos el equilibrio de fuerzas, incurriremos en deslealtad o alevosía, si nos aprovechamos de sus exigencias fisiológicas (celo, sed, hambre), de sofisticados adelantos técnicos (transmisores, reclamos magnetofónicos, escopetas repetidoras), o de ciertos métodos de acoso (batidas, manos encontradas) para debilitarla y abatirla más fácilmente. De aquí que yo no considere caza, sino tiro, al ojeo de perdiz y recuse la caza del urogallo -mientras canta a la amada, a calzón quieto-, por considerarlo un asesinato",
deia l'escriptor a les pàgines del diari El país en 1982.
- Per què aquest text i no un altre? Per vivències personals de fa molts anys i perquè a la meva mare li agradava molt llegir les seves obres.
I El príncep destronat i la pel.lícula La guerra de papá (1977), amb en Quico un nen de quatre anys i el que fa i pensa quan li arriba una nova germana. M'han dit que Miguel Delibes va demanar a l'editorial Destino que traduís alguna obra al català perquè desitjava saber com sonava en català, i el senyor Andreu Teixidor va decidir traduir El príncipe destronado l'any 1986.
I El príncep destronat i la pel.lícula La guerra de papá (1977), amb en Quico un nen de quatre anys i el que fa i pensa quan li arriba una nova germana. M'han dit que Miguel Delibes va demanar a l'editorial Destino que traduís alguna obra al català perquè desitjava saber com sonava en català, i el senyor Andreu Teixidor va decidir traduir El príncipe destronado l'any 1986.
2 comentaris:
Es de justicia recordar a Miguel Delibes. Me parece emocionante comprobar cómo nos estamos volcando para despedir a un hombre al que tanto debemos. Mi generación creció, se hizo adulta, se hizo persona con sus libros. Un abrazo desde Loranca.
Gairebé fa trenta anys que gaudeixo periòdicament de les terres castellanes.El castellà que parlen a Valladolid i el sud de Burgos és una meravella,i Delibes el retrata de manera magnífica als seus llibres. Llegir-lo, és passejar per aquestes terres de cels infinits.
Home senzill i genial els seus llibres formen part del petit tresor que molts tenim a les nostres biblioteques.
Atentament
Publica un comentari a l'entrada