Passejar molt plàcidament pel Carrer Major de la Seu d'Urgell, sense presses i amb els ulls ben oberts, et permet descobrir secrets amagats. Hi podem veure una colla de botigues molt antigues: "Merceria Didal d'or, Novedades", "Cal Muntó","Alta peluquería J.Ribera"... Els seus aparadors i el treball de fusteria de les portes ens parlen de temps passats, però aquestes botigues estan molt vives.
M'aturo davant del número 28, una porta vermella trenca la sobrietat de la magnífica casa on està aquest comerç: "Alta peluquería J.Ribera".
No puc resistir apropar-me i mirar per sobre de la cortina... Però quan m'atanso a la porta, a la seva dreta i esquerra em sorprenen dos cartells de metall esmaltats en blau, un en castellà Peluquería.
L'altre està escrit en francès: coiffeur ( perruquer en català) . No oblideu, nens i nenes que aquesta ciutat és molt a prop d'Andorra i França.
Al costat del cartell podeu veure un bací, un plat de metall amb amb una esmotxadura semicircular a la vora, que usaven els barbers per remullar la barba. El Quixot en portava una per barret.
Finalment miro per sobre de la cortina i em quedo de pedra. Renoi, quina barberia!.
Entro i el barber, molt amablement, em deixa fer les fotografies de la seva barberia. Això si que és anar a Cal barber... Aquí el temps s'atura. La gent parla, riu, no hi ha pressa.
En alguns pobles i ciutats hi ha barberies antigues que podem visitar com un petit museu. Però a la capital de l'Alt Urgell aquesta barberia no és un record del passat , és un negoci que funciona cada dia .
Encara et poden afaitar amb navalla i després,... un bon massatge amb Floïd. Marxo i al negoci Alta peluquería J.Ribera, continua una conversa molt animada.
Atentament.
Senyor i
No puc resistir apropar-me i mirar per sobre de la cortina... Però quan m'atanso a la porta, a la seva dreta i esquerra em sorprenen dos cartells de metall esmaltats en blau, un en castellà Peluquería.
L'altre està escrit en francès: coiffeur ( perruquer en català) . No oblideu, nens i nenes que aquesta ciutat és molt a prop d'Andorra i França.
Al costat del cartell podeu veure un bací, un plat de metall amb amb una esmotxadura semicircular a la vora, que usaven els barbers per remullar la barba. El Quixot en portava una per barret.Finalment miro per sobre de la cortina i em quedo de pedra. Renoi, quina barberia!.
Entro i el barber, molt amablement, em deixa fer les fotografies de la seva barberia. Això si que és anar a Cal barber... Aquí el temps s'atura. La gent parla, riu, no hi ha pressa.En alguns pobles i ciutats hi ha barberies antigues que podem visitar com un petit museu. Però a la capital de l'Alt Urgell aquesta barberia no és un record del passat , és un negoci que funciona cada dia .
Encara et poden afaitar amb navalla i després,... un bon massatge amb Floïd. Marxo i al negoci Alta peluquería J.Ribera, continua una conversa molt animada.Atentament.
Senyor i
1 comentari:
Quina sort que té aquest blog de tenir-lo a vostè, senyor I, de corresponsal. Està recollint la història en majúscula,dels nostres pobles i de les nostres ciutats.
Publica un comentari a l'entrada