dijous, 2 de desembre de 2010

Publicitat enrajolada.

Al desembre del 2.009 vaig recomanar a l'entrada Rajoles plenes d'oficis, l'exposició Oficis enrajolats . Vam descobrir les tècniques dels artesans per fer els dibuixos a les rajoles. Recordeu que era el bescuit o l'estergit? Com es feien els colors?
Pocs dies després vam jugar a Gira la rajola, on cada rajola ens explicava, al girar-la, l'ofici que representava el dibuix.
Avui tornarem a parlar de les rajoles, concretament de la rajola vidriada o de València, un ofici de gran tradició, que a poc a poc desapareix...No parlaré de les típiques rajoles per revestir parets, sòcols , jardineres... ,sinó de les utilitzades fa uns anys per fer treballs publicitaris o per la retolació de les botigues.

Alguns d'aquests dibuixos es feien a mà directament sobre la rajola, altres eren una calcomania. La primera tasca dels artesans era aquesta. El dibuix es feia també resseguint una plantilla amb l'estergidor que era un saquet ple de pólvores de carbó o de guix.Prèviament la rajola s'ha tractat amb una base de vernís escaldat o esmaltat.


Un cop tenim el dibuix a la rajola s'apliquen amb pinzell diferents pigments en pols que ens donaran el color. El pas següent és coure la rajola al forn a una temperatura de 900 graus .
Al ser treballs per anunciar productes de consum calia fer-ne moltes còpies . Per tal que els colors fossin molt vius el vernís inicial s'endureix amb caolí. Aquesta pasta s'aplica després de la primera esmaltada.
Hi ha anuncis enrajolats fets amb plantilla que són autèntiques obres d'art. Una de les obres més conegudes és la del valencià Ramon Castelló autor de la campanya: " Abonad con Nitrato de Chile".
Moltes d'aquestes petites joies estan malmeses o ja han desaparegut, com per exemple les de la carnisseria de carn de cavall lleidatana que hi havia darrere del Mercat del Pla.

Altres, malgrat els anys continuen lluint en els nostres carrers i places.Ara, evidentment, hi ha altres tipus de publicitat, i l'enrajolada ja forma part del passat.

Penseu en la colla d'anys que porten anunciant els diferents productes. La publicitat enrajolada era una feina artesana de molta qualitat.
Atentament.
Senyor i

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Ignasi,
Estava llegint al blog de la biblioteca el teu article sobre publicitat enrajolada i em preguntava si els de codorniu i anís del mono són visitables.
Gràcies i salutacions,
Miquel

Senyor i ha dit...

Hola Miquel.
Els anuncia de Codorniu i Anís del Mono els pots veure en un antic comerç de Torroella de Montgrí al Baix Empordà.Estan al carrer.
Atentament.

Jaume Sunet ha dit...

Bones:Felicitats per l'article. En les fotos dels quadres de "Anís del Mono" i "Codorniu" no puc distingir la signatura i m'agradaria saber-ho. Penso que son de "Ceràmicas Valencianas", però el meu Avi va fer quadres de rajola iguals (A Mérida i a les Caves Codorniu)i potser son seus... Podeu veure les seves obres en el bloc "Sunet: Artistes Ceramistes Http://jaumesunet.blogspot.com.

Moltes Gràcies

Senyor i ha dit...

Hola Jaume.
Gràcies pel teu comentari. Els anuncis : "Anís del Mono" i "Codorniu" estan signats per "VALENCIA INDUSTRIAL". Adjunto dos fitxers amb les fotografies grans perquè els hi donis un cop d'ull.
Atentament.
Ignasi

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...