divendres, 3 de desembre de 2010

Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat de Jordi Pigem

Ara que s'acosten dates especialment consumistes pot anar bé llegir o donar un cop d'ull al llibre Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat de Jordi Pigem.
Deixo una part del sumari i algunes frases per pensar.
Sumari
Pròleg pàgina 9
1. Cal un canvi de mentalitat 11
1.1. Topant de cap contra els límits 19
1.2. Els valors guien les nostres accions 24
1.3. La Gran Reavaluació 26
2. La insostenibilitat del consumisme i el materialisme 29
2.1. La paradoxa del consumisme 31
2.2. Psicodinàmica del consumisme 33
2.2.1. El naixement del consumisme a l’Anglaterra 34
dels segles xvii i xviii
2.2.2. El vertigen de la identitat atomitzada 36
2.2.3. El consumisme com a consol existencial 45
2.3. Del materialisme al postmaterialisme 47
3. Nous valors per a nous reptes 53
3.1. Sis valors clau per a un món sostenible 55
3.2. Consciència planetària 58
3.3. Relocalitzar 62
3.4. Participar 68
3.5. Fluir 71
3.6. Autorealització 72
3.7. Revalorar el món 74
Requadres
1. Què entenem per valors? 15
2. Declaracions recents sobre la necessitat 16
d’un canvi de mentalitat i de valors
4. Els valors obsolets que ens guien 37
5. Abundància original i economia solidària 40
6. La crisi ecològica com a mirall d’una crisi interior 45
7. Els 8 punts de l’ecologia profunda 59
9. Biodiversitat i diversitat cultural 64
11. Sentir-nos part del medi… o de la natura? 76

La identitat contemporània intenta omplir el seu buit interior amb el consum de béns materials. El nucli del consumisme és l’afany de donar sentit a un món que sembla no tenir-ne, de reencisar un món desencisat, d’omplir amb objectes i fantasies el buit existencial que, al dessota de les aparences, impregna el món contemporani. Aquest buit interior s’intenta omplir simbòlicament amb novetats de consum, tant a través de la nova experiència vital que proporcionen com a través de l’estatus social que atorguen. (Pàgina 45)

...

Einstein ja denunciava fa més de cinquanta anys la inhumanitat de “l’esperit competitiu” que porta a “la lluita implacable per l’èxit a costa del proïsme. Aquest esperit competitiu, que predomina fins i tot en les escoles i les universitats, destrueix tots els sentiments de cooperació i fraternitat, i concep l’èxit no com el resultat de l’amor al treball ben fet i útil, sinó com l’esclat de l’ambició personal i la superació de la por a no triomfar”. Tot seguit Einstein criticava els “pesimistes que sostenen que aquesta situació és inevitable perquè resulta de tendències inherents a la natura humana” i afirmava que “aquest punt de vista derrotista no té cap base”, fonamentant-se en els estudis antropològics de Ruth Benedict sobre cultures “anomenades primitives” que gaudeixen d’una “vida basada en la moderació i la cooperació, lliures de pressions externes i sense renunciar a res que porti felicitat”. Avui hi ha moltes més proves, en l’antropologia i en altres disciplines científiques, del fet que la moderació i la cooperació sorgeixen espontàniament en els éssers humans quan hi ha unes condicions vitals mínimament favorables. (pàgina 70)
Gràcies senyor H.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...