diumenge 28 de febrer de 2010

Celebrem la lectura? Celebrem llegir?

Al blog d'Antonio Alonso he trobat aquest vídeo on podem veure l'acció que l'escola Ocoee Middle School va fer al pati amb el lema"Gotta keep reading", Celebrem la lectura.

- I si un dia, a l'escola, celebrem junts que cada dia llegim 15 minuts?
- I si algú, seguint la música d'una cançó que agradi, adapta una lletra i una coreografia i cantem i ballem i celebrem que podem llegir?
Podria ser semblant a:





Reader's Oath

I promise to read
Each day and each night.
I know it's the key
To growing up right.

I'll read to myself,
I'll read to a crowd.
It makes no difference
If silent or loud.

I'll read at my desk,
At home and at school,
On my bean bag or bed,
By the fire or pool.

Each book that I read
Puts smarts in my head,
'Cause brains grow more thoughts
The more they are fed.

So I take this oath
To make reading my way
Of feeding my brain
What it needs every day.

http://www.nea.org/grants/13770.htm

Adaptació del:

Jurament del lector

Em comprometo a llegir
cada dia i cada nit.
Sé que aquesta és la clau
per créixer bé.

Llegiré en silenci, per a mi mateix,
llegiré en veu alta per als altres.
És tan beneficiós llegir

en silenci com fer-ho en veu alta.

Llegiré sobre el meu escriptori,
de casa i de l'escola,
dins del sac o del llit,
prop del foc o prop de la piscina.

Cada nou llibre que llegeixo
posa una mica més d'intel.ligència dins el meu cap,
'La lectura es l'aliment del cervell,

els cervells ben alimentats produeixen bones idees

Així es que faig aquest jurament
per comprometer-me a llegir sempre que pugui.
Perquè sé que llegir és l'alimentació que necessita cada dia el meu cervell.

dissabte 27 de febrer de 2010

Dissabtes poesia... lleidatana (2).

El 31 de maig del 2.008 vaig recomanar-vos en l'entrada Dissabtes poesia... lleidatana l'obra del poeta de Menàrguens Joan Barceló. Una de les eines per descobrir al Joan era el número 15 de la Revista Literària URC.
Avui torno a URC, al número 17, publicat el novembre del 2.002. Xavier Macià i Jordi Capdevila van coordinar l'edició de El llegat de Màrius Torres.

Trobareu articles que us ajudaran a conèixer millor al nostre gran poeta. Jordi Capdevila conversa amb Víctor Torres germà del poeta.
Margarida Prats ens parla de la Història del llegat de Màrius Torres. En aquest article podreu veure un fragment de la carta del poeta a Mercè Figueras on escriu la primera versió de Cançó a Mahalta.

De la mà de Loli Manciñeiras,Glòria Guiteras i Montse Larios coneixereu la feina feta pel Servei de la Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida. Remeneu i remeneu en la biblioteca virtual i descobrireu mil aspectes del poeta.
Josep Tort ens presenta l'Espai Marius Torres a la Biblioteca Pública de Lleida, del que ja vam parlar al nostre blog, a biblioteques.
Coneixereu inventaris i arxius sobre el poeta, així com una aproximació al seu epistolari format per 737 cartes i 13 postals.
Un petit regal: Lluís Llach interpreta Cançó a Mahalta als emocionants recitals de comiat a Verges l'any 2007.
Atentament.
Senyor i

divendres 26 de febrer de 2010

La Sara i La Vaca que va pondre un ou


Avui he portat el llibre La vaca que va pondre un ou de' Andy Cutbill que està il.lustrat per Russell Ayto, perquè m'ha agradat perquè a mi m'ha fet molta gracia el dibuix i per això l'he portat i jo sempre me'l llegeixo una mica.


Nota: Ara a Goear es guanyen la vida posant anuncis. Pot passar que abans de sentir a la nena que avui ha llegit se senti i es vegi un anunci. Ja sé que és pesat però porten uns quants anys oferint aquest impagable servei a canvi de res.
I.. una explicació en anglès:

dijous 25 de febrer de 2010

Mirar el món amb ulls de dona

Imatge extreta de Dona Balafia
A l'escola ens sentim molt contents perquè la Jos, la mare d'en Jordi, en Josep i la Merli, ens representarà a al Fòrum Mundial de la Dona. Participarà en el grup de treball de Nenes en el que treballaran per a millorar la qualitat de vida de les dones i el de la gent gran.
L'1 de març comença a la seu de Nacions Unides a Nova York la 54a sessió de la Comissió per la Condició Jurídica i Social de la Dona, en la qual es portarà a terme la revisió i avaluació de quinze anys d'aplicació de la Plataforma d'Acció, document aprovat a la IV Conferència Mundial sobre les Dones, celebrada a Pequín l'any 1995. El Consell Nacional de Dones hi participarà com a organisme amb estatus consultiu especial del Consell Econòmic i Social de Nacions Unides. Text extret de Consell Nacional de Dones.

dimarts 23 de febrer de 2010

Dancing Snowball: ciènca ballable

Des del World Science Festival ens arriba aquest altre vídeo on es pot veure a Snowball, la cacatua més famosa del món de la dansa acompanyada de la seva propietària, Irena Schultz, que mostra com segueix el ritme en l'esdeveniment del 2009 del Festival Mundial de la Ciència "Einsteins aviària" en un ball improvisat per a la seva cançó favorita.

World Science Festival 2009: Snowball, the Dancing Cockatoo from World Science Festival on Vimeo.

dilluns 22 de febrer de 2010

La gran orquestra de los animales

A Trafegando Ronseis he trobat un llibre que intentaré que la nostra biblioteca el tingui: La gran orquestra dels animals de l'editorial Thule
Mentrestant gaudeix del vídeo i la presentació que els autors, Daniel Monedero del text i Óscar T. Pérez de les il.lustracions van fer:

diumenge 21 de febrer de 2010

Bruixes al bell mig de Lleida.

Estava passejant molt tranquil·lament pel carrer Major, fins que em va sobrevolar una bruixa esgarrifosa. Semblava que ningú més s'havia adonat d'aquest fet insòlit. Jo vaig veure com aterrava a l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Nens i nenes, estava mort de por, però la curiositat em va empènyer a entrar-hi. Tot tenia una explicació, la Sala Montsuar estava plena de bruixes, perquè fins al 14 de març es pot visitar l'exposició: "Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya". Aquesta és una de les exposicions itinerants del Museu d'Història de Catalunya.
Podreu conèixer a la lleidatana Francina Redorta, de Menàrguens , que el 3 d'octubre del 1.616 va ser jutjada i condemnada a morir a la forca per bruixa i metzinera.

Procés contra Francina Redorta. Arxiu de l'Abadia de Poblet. Armari II, calaix 9, doc 19

No va ser només la Francina, a Catalunya més de 400 dones van ser executades durant els segles XVI i XVII per bruixes. Les denuncies es basaven en supersticions, en rumors o la instigació de gent que volia treure un profit econòmic . En aquella època, què era ciència i què era bruixeria? . A tot Europa les grans onades repressives del segle XV i XVII van coincidir amb etapes de crisi econòmica i molts conflictes socials.
És molt conegut el procés de Zugarramurdi, a la comarca del Baztan, en el que finalment sis dones van ser condemnades a la foguera, altres cinc van morir a la presó.



Zugarramurdi i les seves coves.
L'exposició ens presenta en plafons diferents temàtiques: La bruixeria i la màgia en l'època medieval; La construcció intel·lectual de la bruixa diabòlica, El món de les bruixes segons els seus perseguidors; El sàbat: ¿mite o realitat?; La cacera de bruixes a Catalunya;La bruixa a la tradició popular; Les narracions de tradició oral i els llocs d'aplec de bruixes.

Mentre els pares llegeixen els plafons jo us proposo que jugueu amb la pantalla tàctil on descobrireu molts dels secrets de les bruixes. També podeu buscar el Punt de so i escoltar una colla de relats i cançons sobre bruixes.
Lavert Proyectos Culturales S.L. ha creat un programa amb el que podreu passar una bona estona. Busqueu l'herbolari interactiu de les bruixes. Toqueu la pantalla per entrar.

Després cal prémer els prestatges per triar una herba o planta. Si remeneu els calaixos virtuals, podreu triar-ne un ús d'aquesta planta.

Hi ha calaixos per protegir-se, per al·lucinar, per volar, per curar, per enamorar , per endevinar el futur. Jo, remenant, he descobert com volar: càlam, cascall, digital,estramoni,jusquiam, psylocibe semilanceato. M'ha sorprès que a més a més d'aquestes plantes no diu res de l'escombra...



Però el secret més gran és per enamorar: Ciclamen, jusquiam, llunària, mandràgora,pomera,roser,salse,viola de bruixa.
Si voleu fer un tomb pel món de les bruixes passegeu fins a l''I.E.I
Atentament.
Senyor i

Escala pentatònica

De part del senyor H un concert molt especial. El va dirigir Bobby McFerrin i va demostrar el poder de l'escala pentatònica, amb la participació del públic, en l'esdeveniment "World Science Festival", del 2009 al Festival Mundial de la Ciència del 12 de juny.

Si vols saber més de Bobby McFerrin i la ciència darrere d'aquest programa, visita el concert complet de "Notes i neurones: A la recerca del vídeo comú Chorus".

World Science Festival 2009: Bobby McFerrin Demonstrates the Power of the Pentatonic Scale from World Science Festival on Vimeo.


... Il.lustrar la nota musical digna d'interacció amb el cervell i les nostres emocions.

dissabte 20 de febrer de 2010

Dissabtes poesia: Fer balanç de la vida.

Avui volia recomanar el darrer llibre de Miquel Martí i Pol, "Després de tot" publicat per Proa dins la col·lecció Els llibres de l'Óssa Menor l'any 2,002.
Molt poc temps abans de morir en Martí i Pol fa balanç de la vida. La cita de John Lennon per començar el llibre ja ens situa per aquesta reflexió vital: "La vida és tot el que ens passa mentre fem altres plans".

Un llibre ple de poemes on la sinceritat i la lucidesa us sorprendran. A diferència d'altres llibres del poeta, no apareix la seva malaltia.
Llegir i rellegir a Martí Pol sempre és un plaer. Un tastet: Principis a la pàgina 33.

Principis.

He endreçat el calaix; ja l'hi tenia
però no se sap mai què pot passar
si ve que, fet i fet, em globalitzen.
Amb l'endreça defenso una misèrrima
quota de poder: la de pensar
lliurement el que vulgui i comportar-me
discretament d'acord amb el que pensi.
Funambulesc, faig tràgics equilibris
entre el silenci i la procacitat
i menjo poc i bec encara menys
per si tornen els dies de penúria.
No passaré de vell, però confio
que sempre hi haurà algú per recordar
que el sol surt per tothom, i cada dia.

Atentament.
Senyor i

dijous 18 de febrer de 2010

Pencilmation


En Miquel Coiduras ens envia aquest enllaç: http://pencilmation.com/


És fantàstic és que el blog s'ompli de contingut amb l'ajut de persones que comparteixen coneixements. M'encanta.
Moltes gràcies Miquel.

dimecres 17 de febrer de 2010

La SGAE i les seves pretensions

De part de na Mercè A.:
Atentado Cultural - La SGAE ataca de nuevo


Se pretende obligar a las bibliotecas públicas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para 'resarcir' a los autores.
Mientras la gente de a pie apenas llega a fin de mes, los ya millonarios se forran a cuenta nuestra. No consientas tamaño atentado contra la cultura y pasa este mensaje a todos tus amigos.

POR EL PLACER DE LA LECTURA:

La SGAE (Sociedad General de Autores) ataca de nuevo.

Escrito y firmado por José Luis Sampedro, escritor.

POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido,
atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos.
Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos.
Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el
final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas.
Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados,
paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago.. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a
los autores del desgaste del préstamo.

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.

b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?. ¿Acaso dejaron de cobrar por el libro? ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas? ¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos?
Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro

Si estas de acuerdo, pásalo. Por el placer de la lectura.
Moltes gràcies Mercè

Dedicatòria...


Si en un llibre té una dedicatòria que diu:

"Para nuestros bibliotecarios -ellas y ellos-, magos de la buena cocina con pocos medios."

* Pregunto:
- Et venen ganes de llegir què hi ha escrit a dins?
- A mi si!
- Continuarà?
- Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!

dilluns 15 de febrer de 2010

diumenge 14 de febrer de 2010

L'últim llibre, és el primer....

Al juny del 2.008 vaig recomanar-vos un llibre sorprenent: "L'home manuscrit", de Manuel Baixauli.Molta gent ens vam quedar bocabadats amb aquesta història d'un misteri magníficament escrita. Fins i tot vam descobrir una coberta bessona de "L'home manuscrit"; la del" Libro de los libros".Els dos llibres tenen com a coberta una il·lustració d'en Carl Spitzweg: " Der Bucherwurm" ( ratolí de biblioteca).

Avui volia recomanar l'últim llibre, que és el primer, d'en Manuel Baixauli.: "Espiral",publicat per primera vegada ja fa onze anys. El 15 de gener al programa del canal 33 l'hora del lector el van entrevistar per presentar aquest llibre. En Manuel va explicar que aquest experiment sorgeix perquè un bon amic li va proposar reeditar-lo ja que molt poques persones el van llegir al seu moment; i la majoria dels exemplars van ser retirats de les llibreries i triturats. En Manuel el va rellegir i va corregir les imperfeccions del seu primer llibre.

Fotografia de Manuel Baixauli al programa l'hora del lector del passat 15 de gener
Font: blog del sr.Boix


Baixauli diu que parla de la realitat, encara que molts defineixen els seus petits relats com a literatura fantàstica. Les seves històries sempre parteixen d'una imatge, i escrivint desenvolupa aquesta imatge. Va escriure el llibre quan era un pintor , per això ens diu que el va fer quan era un pintor que escrivia, i està refet onze anys després ara que es defineix com un escriptor que pinta.
Seixanta-vuit relats brevíssims us faran xalar com a lectors. Al final del llibre tenim un epíleg, que és un conte, on parla amb el Manuel de fa onze anys, un exercici que resulta molt interessant.

Baixauli afirma que narrar és seduir.Doncs no ho dubteu, deixeu-vos seduir per Espiral.
Un petit tastet, Intrús a la pàgina 92:
Intrús
Com se'm va ocórrer que aquella porta duia als lavabos?Ara ho pense i comprenc que una institució com el Museu del Prado ha de tindre, per lògica, els serveis ben senyalitzats. Vaig entrar a una estança en penombra, on un cavaller pintava un llenç enorme, amb unes criatures xaparres, anacrònicament vestides, i un gos per models. Feia tuf de vernís. Avancí caut, en silenci; no volia trencar la concentració del pintor. Ningú, ni tan sols el gos, em concedí importància. Hi havia un espill. M'hi vaig plantar davant. On confiava retrobar-me, uns turistes japonesos m'observaven atònits.

Atentament.
Senyor i

dissabte 13 de febrer de 2010

HOME, estimar la nostra Terra

"En els seus 200.000 anys d'existència, l'home ha trencat l'equilibri de gairebé
4.000 milions d'anys d'evolució de la Terra". http://www.terra.org/data/homefilm.pdf
El senyor H m'ha recomanat HOME per a les famílies de l'escola, per a la meva família, per als companys i companyes de treball i de blogs, per a qui vulgui tenir una trobada excepcional amb el planeta TERRA.
HOME
"Estem vivint un període crucial. Els científics ens diuen que solament tenim 10 anys per canviar les nostres maneres de vida, evitar d'esgotar els recursos naturals i impedir una evolució catastròfica del clima de la Terra.
Cadascun de nosaltres ha de participar en l'esforç col·lectiu, i és per sensibilitzar al major nombre de persones que vaig realitzar la pel·lícula HOME.
Perquè aquesta pel·lícula sigui difosa el més àmpliament possible, havia de ser gratuïta. Un mecenes, el grup PPR, va permetre que el sigui. Europacorp que ho distribueix, es va comprometre en no tenir cap benefici perquè HOME no té cap interès comercial.
M'agradaria que aquesta pel·lícula es converteixi en la vostra pel.lícula. Comparteix-ho. I actua".
text de youtube passat per opentrad i per mi, només una miqueta.


Si vol veure tota la pel.lícula sencera i de manera totalment gratuïta, cliqui
només necessita 90 minuts, poca cosa, no?
Sobretot és poca cosa si ho comparem amb els 40 anys invertits pels científics per arribar a aquestes conclusions.

Dissabte...Una capsa de POESIA

Una capsa de POESIA a la manera de Sàlvia de Poesia Infantil i Juvenil

divendres 12 de febrer de 2010

L'herència

Gràcies a en Ferran he llegit L'herència de Jaume Cela.
Ja fa temps en Fernando ens en va parlar a CONTES a la vora del foc, al web de la Biblioteca de l'escola, però jo l'he llegit avui i m'ha agradat per més d'una raó:
  • pot despertar emocions
  • pot donar pautes de conducta
  • pot fer imaginar coses que semblen impossibles
  • pot...

19-Ene-2007

"En Fernando ens ha presentat un dels llibres que li han portat aquestes vacances de Nadal.

Es titula " L'herència". És de la col.lecció Els vaixells de vapor i l'ha escrit en Jaume Cela que és mestre i escriptor. Quan l'acabi de llegir ja ens dirà la seva opinió. Ens ha ensenyat els dibuixos dels ratolins protagonistes".

dijous 11 de febrer de 2010

Diaris de lectura de 3r

Ep blocaires, els nens i nenes de tercer, de tant en tant, anem escrivint en els nostres diaris de lectura. Aquí teniu una petita mostra d'aquests diaris.

dimarts 9 de febrer de 2010

Un cop d'ull al molí paperer de Capellades.

Nens i nenes de cicle inicial, un ocellet m'ha explicat que molt aviat fareu una excursió a Igualada i Capellades per descobrir dos oficis antics: el sistema d'adobar vegetalment les pells, i la fabricació de paper tal com es feia al segle XVIII , fa més de 200 anys.
Avui volia fer-vos un petit regal., un vídeo de patrimoni.gencat on en Marçal, un nen com vosaltres, explica la seva visita al molí paperer.
Obriu els ulls, molt aviat vosaltres fareu el mateix.


Atentament.
Senyor i

Dia Internacional de la Internet Segura

El dia 9 de febrer de 2010 se celebra la 7a edició del Dia Internacional de la Internet Segura (Safer Internet Day).

1. Al web de l'Xtec he trobat un enllaç al Servei educatiu del Tarragonès on hi ha Navegar amb Seguretat. I on diuen:

"Aquest espai neix amb el propòsit de transmetre a les famílies informacions i estratègies útils vers l’ús que els infants i els joves en fan de les tecnologies, especialment d’Internet.

Amb mares i pares es presenta com una proposta lúdica i pràctica per tal que coneguin els procediments bàsics de navegació i també el tipus d’informacions a les que poden accedir els seus fills amb seguretat. Es tracta d’apropar-se al fenomen de la Xarxa sense prejudicis i amb un bon nivell de coneixement per tal de no acabar en postures extremes."...

Hi pots trobar consells, pots esbrinar què saps d'Internet, pots practicar...

2. A l'Agència catalana de protecció de dades hi ha un joc que està molt bé.
I un Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual pràctic de 9 a 11 anys per llegir i treballar aquest tema.
3. I Segurs a la Xarxa amb el joc Triviral

Recorda, també:

dilluns 8 de febrer de 2010

Menú molt especial

Des de la Biblioteca de l'escola Mare de Déu del Remei i de la mà de Mònica Badia ens arriba aquest menú tant apetitós:

Menú

Cada dia un plàtan.

Cada dia un litre de llet.

Cada dia una fruita.

Cada dia un petó.

Cada dia un “no”.

I perquè no hi incloem un altre aliment?

Cada dia un conte.

Quan?

Potser quan la televisió, el bany i el sopar s’hagin acabat.

Una mica abans de l’enrabiada nocturna, abans d’adormir-nos.

Deu minuts de màgia perquè Caputxetes, cabretes i princeses els guiïn els somnis, els alimentin la ment i els facin més savis.

On la nostra relació d’amor, esgotada pel cansament de la feinada diària, els pugui dir amb tendresa:

“Hi havia una vegada…”

o el que ve a ser el mateix:

“T’estimo tant!”.

P.D.: Recepta vàlida per a tota mena d’adults.

Gràcies Mònica.

diumenge 7 de febrer de 2010

Contemplar la bellesa.

El proper dimecres 10 de febrer a les 19 hores al CaixaForum de Lleida, Àlex Mitrani, historiador de l'art, donarà la conferència Alphonse Mucha:estil i utopia. Aquesta conferència inaugural és la primera activitat de l'exposició "Alphonse Mucha ( 1.860-1.939). SEDUCCIÓ, MODERNITAT I UTOPIA." que podrem gaudir al CaixaForum de Lleida de l'11 de febrer a l'11 de juliol.

Alphonse Mucha va ser un dels primers a incorporar l'art al món de la publicitat .Considerat un dels pares del disseny gràfic modern, és un dels creadors de l'estil Art Nouveau.
L'exposició està dividida en quatre grans temes: teatre, bellesa, misteri i modernitat.

Mucha va començar a ser molt conegut a partir del seu primer cartell litogràfic per a l'actriu Sarah Bernhardt. Mucha s'encarregava dels cartells publicitaris, les escenografies i els vestuaris del Théâtre de la Renaissance. Va dissenyar cartells, anuncis, segells, bitllets de banc i va ser un gran fotògraf.
És la primera vegada que es podrà veure a Espanya una gran exposició d'aquest magnífic pintor i artista decoratiu txec. Lleida serà , fins l'11 de juliol,una finestra oberta al món d'Alphonse Mucha .
Atentament.
Senyor i

dissabte 6 de febrer de 2010

Dissabte... POESIA: Una cançó "BAMBA"


UNA CANÇÓ “BAMBA”
La nina, nina, nineta,
té tan blanca la color
que quan dorm a dins del bres
els llençols són de carbó.
A la no, no, no,
bon dormissó!
La nina, nina, nineta,
feta sucre, mel de cel,
la prengueren els seus pares
de la cua d’un estel.
La nina, nina, nineta,
feta mel, melicotó,
la robaren els seus pares
de la neu de l’ametló.
A la no, no, no,
estrelleta i flor!
La nina, nina, nineta,
els seus pares l’han trobat
feta farineta dolça
dins una espiga de blat.
La nina, nina, nineta,
tota ploma, plomissó,
la trobaren els seus pares
a la Cala de l’Amor.
CÈLIA VIÑAS
(Lleida 1915 – Almeria 1954)
Poesia extreta de Poejocs.
imatge:Àbacus

divendres 5 de febrer de 2010

dijous 4 de febrer de 2010

Qui ha endevinat el 1r. Personatge Misteriós?

Ja fa dies que la Maragda em va donar la llista!
Avui la publico:
  • Segon:
Martí ?
  • Tercer:
Ares L., Mar, Alba E., Jana, Clàudia,
  • Quart:
Martí S.
  • Cinquè:
Anna A., Ylènia.
  • Sisè:
Laia C., Dani L., Alex Q., Laura R., Laura C.
MOLTES FELICITATS!!!

dimecres 3 de febrer de 2010

Salinger i Gabriela

Gabriela ens ha enviat aquests paràgrafs per a recordar l'escriptor nord-americà Jerome David Salinger, autor d'"El vigilant en el camp de sègol", que va morir als 91 anys el passat 27 de gener.

"Si un cuerpo encuentra a otro cuerpo cuando van entre el centeno, muchas veces me imagino que hay un montón de niños jugando en un campo de centeno. Miles de niños, y están solos, quiero decir que no hay nadie mayor vigilándolos. Sólo yo. Estoy al borde del precipicio y mi trabajo consiste en evitar que los niños caigan en él. En cuanto empiezo a correr sin mirar adónde van, yo salgo de donde esté y los cojo. Eso es lo que me gustaría hacer todo el tiempo. Yo sería el guardián entre el centeno"
"Pero lo que más me gustaba de aquel museo era que todo estaba siempre en el mismo sitio. No cambiaba nada. (...)Nada cambiaba. Lo único que cambiaba era uno mismo. No es que fueras mucho mayor. No era exactamente eso. Sólo que eras diferente. Eso es todo. (...) No puedo explicar muy bien lo que quiero decir. Y aunque pudiera, creo que no querría."
J.D. Salinger.

dimarts 2 de febrer de 2010

Si la Candelera plora ...

Passejant tranquil·lament pel cor de la ciutat em sorprèn l'aparador de la Llibreria Fregola . Nens i nenes, aquest aparador al llarg de l'any ens recorda algunes de les nostres tradicions. Avui està ple de candeles de molts colors.
I em direu: senyor i , per què són aquestes candeles?Doncs per celebrar el dia de la Candelera.

Avui, dia 2 de febrer, és el dia de la Candelera, just després de 40 dies del solstici d'hivern estem just a la meitat d'aquesta estació. En el món cristià, la Candelera és una festa en que es recorda la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare Maria. Aquest dia s'ofereixen i es beneeixen les candeles de cera. Aquesta festa es celebra des de l'any 496 i és la que tanca el cicle de Nadal ( durant força temps era el dia de treure el pessebre) .
Hi ha una colla de refranys que ens parlen de la Candelera, el més conegut ens ajuda a fer de meteoròlegs: "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu". Això vol dir que si avui plou ( plora), ja falta poc pel bon temps, però si no plou encara queda hivern.

Aquí teniu altres refranys d'aquesta festa:
"Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera".
"Per la Candelera, una hora entera" ( el dia ja és més llarg).
"Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera".
En coneixeu algun més?
Atentament.
Senyor i.

Tot el que ha de saber un nen de set anys


A criatures.cat he trobat la llista de les 25 coses que hauria de saber un nen de 7 anys feta per Donata Elschenbroich
  • Voler guanyar i saber perdre.
  • Saber cuinar dues receptes.
  • Haver perdonat a un adult un càstig injust.
  • Haver participat en una excursió nocturna.
  • Saber-se un poema de memòria.
  • Haver col·leccionat alguna cosa o tenir-ne ganes.
  • Saber guardar un secret.
  • Haver compartit amb un adult un problema per resoldre.
  • Saber connectar i desendollar aparells.
  • Haver examinat el nervi d’una fulla i les línies de la pròpia mà.
  • Conèixer insults i paraulotes en dos idiomes.
  • Saber distingir les fruites per l’olor que fan.
  • Haver pintat un autoretrat.
  • Tenir tres colors preferits.
  • Saber que no tots els desitjos es compleixen.
  • Haver-se ficat dins un rierol.
  • Haver sentit la tensió i l’expectativa que provoca un full en blanc.
  • Conèixer la diferència entre córrer, caminar i passejar.
  • Haver-se mantingut al marge d’una baralla.
  • Voler posar-se guapo.
  • Saber pelar una fruita.
  • Saber què significa portar-se malament.
  • Haver passat una nit amb una altra família.
  • Haver fet un ninot de neu o un castell de sorra.
  • Saber-se els números d’urgències.

Un comentarista de criatures.cat, en tonix, hi afegeix:
- Saber nedar
- Tenir un llibre preferit
- Haver entès que la carn que mengen ve d’un animal que era viu (com no…)
- Tenir una cançó predilecta, i saber-la

Elschenbroich justifica i amplia aquesta llista en el llibre Todo lo que hay que saber a los siete años (Destino). Podeu llegir una entrevista amb l’autora aquí: kidsein.

D'aquesta entrevista m'ha cridat l'atenció aquest paragraf:

Una curiosidad: ¿Es tan importante que los niños aprendan o no a escribir en la etapa preescolar?
D.E.— Lo que es importante es que ellos quieran escribir, expresarse por sí mismos, enviar mensajes. Y también tener acceso a las muchas cosas sabias y bellas que otras personas han dejado por escrito. Hay una de mis películas "Diving into Writing. Children on their way to script and sign", en la que aparecen niños de distintas culturas introduciéndose ellos solos en el mundo de los signos y la escritura.


Kindsein es una revista en Internet que trata sobre la infancia y la adolescencia. Está dirigida a cualquiera que haya sido niño alguna vez o tenga a alguno cerca.

Kindsein es un término alemán (Kind: niño; sein: ser). Está inspirado en un texto escrito por Peter Handke (Canción de la Infancia, Lied vom Kindsein).

*Ei! A S.O.L. familias recomanen el llibre.

dilluns 1 de febrer de 2010

Activitats de matemàtiques

Ja fa temps que quan fem desdoblament de matemàtiques o quan fan treball individual als ordinadors, de tant en tant, visitem el web Activitats matemàtiques del Centre educatiu Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia. Dimecres passat pensava que el tenia enllaçat al blog de la biblioteca i avui penso que no. I m'he dit... feina feta no fa destorb i li dedico una entrada perquè, com potser vostè ja sap, està molt bé.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Potser també t'agradi

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...