La poesia
No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú sap on va.
Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n'hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis...
La poesia són veus convertides en sons
que diuen d'on venim, on anem, i qui som.
Josep Piera
- Si vols llegir aquesta poesia, que l'any 2008 va servir per commemorar aquest dia, en la seva versió i en vint-i-quatre llengües més:
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Arxiu/Fullet.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada