A propòsit d'aquesta nit...i dels poemes

PRIMERA NIT DE PRIMAVERA

Vaig sortir ahir a escoltar la nit que feia fora casa.

Vaig mirar damunt la barana com la rosada començava a lliscar.

El camí de dalt em cridava tot dret, just davant meu

per portar-me allà on res es veu, allà on ja no tinc por de somiar.

Darrera el mur la resina de les alzines lluentejava

i la natura brollava des d’on després veuria sortir el sol.

Solitud, melangia, pau … sobtada armonia

en un cistell d’un blau marí intens i viu

dipositats els estels en ell amb la seva llum i els seus anhels.

La lluna em somreia i així com un mirall

vaig veure passar les hores perdudes,

closos els ulls, oberts els fanals….

Que la vida em doni molts instants més,

i moltes primeres nits de primavera

perquè que és existir, sinó sentir, enlloc de fer…..

perquè que és viure, sinó minvar el ser d’un pensament…

prenent la meva ànima sencera….

Sònia C.