PRIMERA NIT DE PRIMAVERA
Vaig sortir ahir a escoltar la nit que feia fora casa.
Vaig mirar damunt la barana com la rosada començava a lliscar.
El camí de dalt em cridava tot dret, just davant meu
per portar-me allà on res es veu, allà on ja no tinc por de somiar.
Darrera el mur la resina de les alzines lluentejava
i la natura
Solitud, melangia, pau … sobtada armonia
en un cistell d’un blau marí intens i viu
dipositats els estels en ell amb la seva llum i els seus anhels.
La lluna em somreia i així com un mirall
vaig veure passar les hores perdudes,
closos els ulls, oberts els fanals….
Que la vida em doni molts instants més,
i moltes primeres nits de primavera
perquè que és existir, sinó sentir, enlloc de fer…..
perquè que és viure, sinó minvar el ser d’un pensament…
prenent la meva ànima sencera….
Sònia C.
2 comentaris:
Gràcies Sònia per les teves paraules.
Una nit de primavera sentida, dóna vida.
http://www.ivoox.com/versatil-15-marc-2011-audios-mp3_rf_602304_1.html
HOLA! us envio aquest enllaç.. és una petita sorpesa!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada