dijous, 23 de juny de 2011

Keyif.

Passejant per Istanbul hi ha molts moments en els que es pot veure als seus habitants practicant el keyif. A la nostra societat no hi ha temps per a la relaxació silenciosa, seure a prendre el sol, contemplar el món sense la necessitat de llegir el diari, beure un te, saludar les amistats, fer una partida de backgammon, practicar l'art del margile ( la pipa d'aigua),...
Per tota la ciutat pots trobar tasses de te en un racó esperant que les recullin i en portin més. Els racons plens de tasses són el testimoni més evident d'aquest petit parèntesi en la feina de cada dia.

Aquestes de la fotografia les he vist a Sultanahmet després de baixar de Sahaflar Çarsisi. Estan en l'ampit d'una de les finestres d'un edifici molt especial.És l'estació de Sirkeci, inaugurada l'any 1.890. L'alemany August Jachmund , enamorat de l'arquitectura otomana, va ser l'arquitecte. Aquesta estació era la terminal de les rutes europees. Es preveu una renovació que li permeti recuperar el seu antic esplendor. Originalment es va construir com a terminal del mític Orient-Express i l'edifici encara conserva una mica del glamour i misticisme associat a quest tren històric.

Font fotografia: Web GreturViajes.


A l'estació hi ha el restaurant Orient Express, que va ser el punt de trobada de viatgers, periodistes i aventurers a partir dels anys 50 del segle XX. Els lectors d'Agathe Christie recorden perfectament com Poirot va resoldre l'Assassinat a l'Orient-Express.

El primer viatge de l'Orient Express va sortir de Paris acompanyat per la música de la Marxa Turca de Mozart . Va recórrer 3.094 quilòmetres en 80 hores . El menú base del vagó-restaurant consistia en ostres, llobarro amb salsa verda i pudding de xocolata...

El vagó-restaurant fabricat al 1.913, portava el nº 2.419.
Font fotografia: "La Edad de Oro del Viaje en Tren".

A l'estació també hi ha un petit museu on s'exposen objectes del primer Orient Express. L'estació de Sirkeci és dels pocs escenaris d'Istanbul on encara giren els dervissos. El seu ball giratori és una forma mística de l'Islam. Giren per representar la seva unió amb Alà. Aquest ball va ser prohibit per Atatürk als ans 20 del segle passat i als anys 50 es va recuperar com atracció turística.
Per acabar de mostrar-vos alguns dels tresors d'aquesta magnífica ciutat, creuo el Galata Köprüsü ( el pont de Galata). Pujarem tranquil·lament fins a la Librairie de Pera.
Hi voleu entrar?
Atentament.
Senyor i
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...