dilluns, 7 de novembre de 2011

Xic, in memoriam

Comparteixo que a la foto del meu perfil hi queden molts bons records.

Perquè els blogs estan plens de sentiments i a vegades ho ignorem.

El senyor H m'ha enviat:

En aquest lloc reposen
les restes d'una criatura 
que va ser bella sense vanitat
forta sense insolència, 
valenta sense ferocitat 
que va tenir totes les virtuts de l'home
i cap dels seus defectes.

Aquest text és la meva traducció al català, del primer vers d'un extens poema, generalment atribuït a Lord Byron, escrit el 1808, titulat "Epitaph to a Dog", dedicat al seu gos de Terranova "Boatswain", mort de ràbia, però sembla ser que, en realitat, els primers versos d'aquest poema van ser escrits pel seu amic John Hobhouse.
Per a més detalls sobre aquest poema consulteu: Epitaph to a Dog http://en.wikipedia.org/wiki/Epitaph_to_a_Dog

I el senyor Hjr.:

I Sònia C. m'ha enviat
RECANÇA

Ja dorm el dia,
la nit torna a caure
com la blanca rosada cau
sobre la terra;
com l'eterna angoixa
envolta amb els seus batecs,
els oceans més profunds.

 Em queden memòries,records,
camins que s'oblidaran
sense deixar un replec de paraules
amb les que poder viure i enyorar.

  Però demà, malgrat l'albor,
lluny que tota il.lusió
arrossegui quelcom que estimo,
retrobaré, aquella nit
que sempre ve a abismar les hores,
que passo pensant en tu.

                 Sònia C.
Moltes gràcies.

8 comentaris:

Gonzalo («Darabuc») ha dit...

Ostres, quin greu, Montse!

Una abraçada

Sònia ha dit...

Els ignorem molts cops, els sentiments i les emocions, tot i ser capaços de veure'ls. Per sort, podem fer-ho quan mirem amb ganes no? Els meus són totalment amb tu Montse.Un petonet, Xic.

Senyor i ha dit...

Apreciada senyora:
En Xic sempre estarà en un raconet del seu cor.
Una forta abraçada.
Atentament.

Encarna ha dit...

Espero que aquesta lectura et faci sentir una mica millor.
El problema era que mai no li havíem dit que se l'estimaven. Pensaven que no calia perquè Elfi ha ho sabia...
Algun dia trindré un altre gos, o un gatet, o un peix de colors. Sigui el que sigui, cada dia li diré: - Jo sempre t'estimaré!

Fragment:
Jo sempre t'estimaré. Hans Wilhelm. Editorial Joventut.

Montse ha dit...

Gràcies.
Aquesta paraula resumeix el que sento, gratitud pel que he viscut i per tenir-vos a prop.

Ronsel ha dit...

Unha aperta enorme que poderei darche en persoa esta semana.
O teu corazón é tan grande que sempre o levarás contigo.
Recuérdame que te cuente una anécdota sobre nombres de perros de un par de amigos!

Anònim ha dit...

Hola montse soc la lucia, sento que ja no pugis disfruta de la compañia del xic. io tinc una goseta i la estmo molt. adeu monse i dema te beure dema ala escola lucia.

Montse ha dit...

Lucia, m'has fet emocionar.

M'agrada que m'hagis recordat al Xic perquè amb ell vaig passar molt bones estones i el vaig estimar molt, molt.

Fins demà. Dos petonets i una abraçadeta.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...