A l'entrada Pas de barca ( i 2 ) , heu conegut al Jaume, el barquer de Flix, que amb la seva barca no es cansa de creuar el riu Ebre... Però de la relació de les persones amb el riu van sorgir una colla d'oficis, molts d'ells ja desapareguts. Si visiteu Flix, a més a més de creuar el riu pel pas de barca, no deixeu de visitar el Mas de Pitoia on descobrireu el Centre d'Interpretació del Camí de Sirga.
Font fotografia. Mas de Pitoia.Recordeu que un llagut és una embarcació gran - de divuit metres d'eslora ( de llargada )- que s'utilitzava pel transport de mercaderies pesants. Podia transportar fins a 30 tones de pes. La seva tripulació estava formada per quatre persones: el patró , que era el propietari, i tres peons que s'encarregaven de la navegació i de la càrrega i descàrrega.
Font fotografia: Recerca 11. El camí de sirga,traçat de la memòria fluvial. Eva Castellanos Maduell.Homes sirgant. Arxiu La Riuada de Móra d'Egre. Pàgina 260.Quan el corrent del riu o la força del vent no eren les favorables per a la navegació fluvial, els sirgadors arrossegaven el llagut a les seves espatlles estirant de la sirga. El cap de colla dels sirgadors era el daliner que duia el dalí , un pal amb la doble funció d'apartar la brossa del camí i mirar la profunditat del riu. El saguer es col·locava al darrera i era l'encarregat de comunicar-se amb el patró sobre si convenia donar corda o no.
Els resclosers eren els encarregats del funcionament de les rescloses. Vivien amb la seva família en una caseta annexa a la resclosa. El so del corn , un caragol marí, els avisava per començar a posar en funcionament els mecanismes per tal que l'embarcació pogués realitzar l'ascens o descens de l'assut.
Els corders amb el cànem feien les cordes i la sirga que utilitzaven els sirgadors per estirar les embarcacions al riu Ebre.
Font fotografia: Mas de Pitoia.
Només queden dos calafaters que eren els que tapaven amb estopa les juntes entre les taules de les embarcacions de fusta i les cobrien després amb una capa de brea a fi d'impedir el pas de l'aigua.
Aprofitant la vegetació propera al riu hi treballaven els cistellers, canyissaires, cadirers,....
Els aiguaders portaven l'aigua del riu a les cases , els canaleros eren els guardes dels canals, els...
Paraules i oficis que no hem d'oblidar.
Atentament.
Senyor i
Els resclosers eren els encarregats del funcionament de les rescloses. Vivien amb la seva família en una caseta annexa a la resclosa. El so del corn , un caragol marí, els avisava per començar a posar en funcionament els mecanismes per tal que l'embarcació pogués realitzar l'ascens o descens de l'assut.
Els corders amb el cànem feien les cordes i la sirga que utilitzaven els sirgadors per estirar les embarcacions al riu Ebre.
Font fotografia: Mas de Pitoia.Només queden dos calafaters que eren els que tapaven amb estopa les juntes entre les taules de les embarcacions de fusta i les cobrien després amb una capa de brea a fi d'impedir el pas de l'aigua.
Aprofitant la vegetació propera al riu hi treballaven els cistellers, canyissaires, cadirers,....
Els aiguaders portaven l'aigua del riu a les cases , els canaleros eren els guardes dels canals, els...
Paraules i oficis que no hem d'oblidar.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada