Quan estimes algú apassionadament....
No
sé si tinc prou temps,
o
si potser no me’n sobra.
Però
estimo a batecs,
i
sento a onades
el
mateix que sents tu.
En
cada racó del meu cos,
en
cada revolt de la meva entranya,
hi
ha una muntanya d’idees vagant
i
tal vegada, la confusió.
Però
potser... no importa.
Viure
malgrat no entendre,
és
tot allò que desitjo
per
a poder seguir-te... estimant.
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada