divendres, 13 de juliol de 2012

RUNES



En un temps llunyà,
viscut i negligit per una vella memòria,
una casa s'aixeca, sota les capçades,
rònica, emboirada i afligida...
pel dol dels anys.

Té un fossar protegint els seus murs,
ple de runa i de vides passades,
de balls, de lluna i de matinades,
hi plora la gent, que un cop l'habità.

Si l'observes d'aprop, és com un quadre,
dràmatic, matusser,groller i abominable,
reclòs en si mateix, 
pel què passes mirant d'esquitllentes,
sense mirar-lo, perquè és inacabat.

Quanta vida hi va plorar la seva vida!
quina mort no fóu capaç de superar...
és indiferent, ara ja no importa,
l'amarga sinfonia és conclosa,
i el seu fúnebre final..és al punt de començar!
                            
                                  Sònia C.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...