dimarts, 17 de juliol de 2012

Un viatge, dos llibres.

L' agost de l'any 1.956 Josep Maria Espinàs i Camilo José Cela van fer un viatge a peu pel Pallars, la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça. Aquest viatge va ser el fonament de dos llibres amb el mateix títol, un en català i l'altre en castellà. "Viatge al Pirineu de Lleida" Editorial Selecta 1.957, i "Viaje al Pirineo de Lérida" Ediciones Alfaguara 1.965 dins la col·lecció La botas de siete leguas.


Però aquest recorregut no el van fer sols. Si llegim les dedicatòries dels dos llibres, descobrirem els companys de viatge. A partir de 1.999 el llibre de l'Espinàs va canviar de nom i "Viatge al Pirineu de Lleida" es va transformar en " A peu pel Pallars i la Vall d'Aran" editat per La Campana, i essent el primer de la sèrie de llibres de viatges A peu . La dedicatòria de Josep Maria Espinàs diu: A Felipe Luján, Camilo José Cela i José Luis Barros, companys de viatge.


Al llibre de Camilo José Cela "Viaje al Pirineo de Lérida" Notas de un paseo a pie por el Pallars Sobirà, el Valle de Aran y el Condado de Ribagorza, la dedicatòria que es por llegir és:
A mi amigo don Felipe, castellano de Buñol, en el reino de Valencia, viejo artillero que perseguia los conejos a palos.
Ao meu amigo Xosé Luís, pastequeiro pontevedrés que deitábase, nudo com'o nubeiro, ao solío montesco ( qu'en ben o vin).
I al meu amic Josep Maria, quàquer barceloní, mestre en trotades de llop i home de bé.
Dos escriptors amb estils diferents que van descriure magistralment als seus llibres l'essència del Pirineu de fa 56 anys. Un Pirineu que ja no existeix, una manera de viure que ha desaparegut . Tot ha canviat molt, però la lectura dels llibres de Josep Maria Espinàs i Camilo José Cela, ens recorda que és molt important la nostra mirada sobre el món. No trobarem les mateixes pensions, bars, camins,... però encara podem descobrir moltes coses al Pirineu.

Camilo José Cela, fotografia del llibre " Viaje al Pirineo de Lérida".

A la pàgina 117, Josep Maria Espinàs ens deixa clar el gran canvi que ha transformat la nostra manera de viatjar. Penseu que no han passat encara seixanta anys i llegiu que calia fer per anar de Barcelona a Esterri:
..." Però és cert. Fa cinquanta anys justos , per arribar a Esterri el barceloní havia de fer això:
5 hores de tren fins a Tàrrega.
4 hores de cotxe per travessar la Plana d'Urgell.
10 hores de cotxe per passar el Segre, pujar els Comiols i arribar a la Noguera Pallaresa, als peus de Tremp.
4 hores de tartana fins a Gerri de la Sal.
11 hores a cavall Pallaresa amunt fins a Esterri.
Són en total trenta-quatre hores, que, si s'havia de menjar i de dormir, es transformaven en quatre dies"...

Cela i Espinàs encara tenien forces per jugar! Font fotografia: Edicions La Campana.

Amb les presses que fem les coses actualment, fins i tot quan estem de vacances , és difícil copsar el batec del territori que trepitgem. En Cela i l'Espinàs el van viure i en aquests dos llibres en el regalen. Llegiu-los a poc a poc...
Atentament.
Senyor i
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...