M'he posat a buscar que es diu a la Xarxa del llibre perquè jo encara no l'he llegit i he trobat diferents opcions. He triat per presentar-lo l'article que va sortir publicat a la Vanguardia.
De totes maneres no et perdis l'article a Mercurio: http://www.revistamercurio.es/index.php/revistas/803-36ensayo
A http://www.lavanguardia.com/cultura/20120620/54314439763/inteligencia-ejecutiva-jose-antonio-marina.html
hi trobem escrit de la mà d'Esteban Hernández:
D'una banda, enteníem que la intel·ligència estava vinculada únicament a qüestions com la capacitat deductiva, el coneixement, la lògica, etc, que feia que jutgéssim a algú com excel · lent amb independència de la seva conducta. Així, un professor d'ètica podia ser molt brillant, i admirat per aquest fet, encara que els seus comportaments privats distaren molt de ser correctes. Però, ... de què ens serveix ser tan llestos si no som capaços de treure profit de les nostres habilitats? No tindria la intel · ligència molt més a veure amb poder disposar dels mecanismes necessaris per escollir les nostres metes i realitzar efectivament? Aquesta és, sens dubte, la perspectiva que prefereix Marina, per a qui la intel· ligència executiva, el concepte amb el qual intenta fer un pas endavant en la seva teoria, no és altra cosa que "la capacitat de dirigir bé el comportament, triant les metes, aprofitant la informació i regulant les emocions ".
En el llibre es posa l'atenció en la importància de que la mainada aprengui a exercir l'autocontrol. I per aconseguir això destaca el paper de la mare i dels cuidadors, perquè són els pares o els tutors els qui han d'imposar els límits des del primer moment i exigir-lis una sèrie de respostes positives als estímuls que se'ls hi van plantejant. (text traduït al català de l'escrit d'Eduardo Jordà)
Em penso que les famílies, els mestres, les padrines i totes les persones que tenim la responsabilitat d'educar als nens a les nenes no ens l'hauríem de perdre, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada