dimarts, 29 de gener de 2013

Assaig de càntic en el temple.

 Aquest any, Salvador Espriu compliria el seu centenari. Us deixo aquí, bloggaires,  un dels meus poemes preferits, per a que penseu una mica: 




Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

                          Salvador Espriu
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...