... de pedra quedaràs.

Després de seguir discretament a Guisla pels carrerons del call , arribo a la torre Carlemany  i , com vaig explicar-vos a l'entrada Pedres tires, pedres tiraràs... ,  començo a parlar amb l'única gàrgola de la Catedral de Girona que té forma humana ....

Font fotografia:  Wikipedia.

La Guisla, transformada en gàrgola, m'explica:

.- Senyor i. En Pere Freixenet va demanar permís al canonge arxiver per consultar documents amb intenció de fer una investigació històrica. Després de treballar molta estona i just quan volia recollir els lligalls que havia consultat; va trobar un paper en el que estava escrita una comanda al mestre arquitecte i escultor Guillem Morei. Li encomanaven un treball molt especial, fer una gàrgola amb forma femenina, per immortalitzar a una tal Guisla Recasens ...

A partir d'aquesta troballa a l'arxiu capitular, Miquel Fañanàs, periodista i escriptor, ens explica una història que ha guanyat el Premi Nèstor Lujan de Novel·la Històrica 2.012.

 

Editada per Columna l'octubre de l'any passat, La bruixa de pedra ens descobreix de la mà d'una bruixa gironina llegendària  , Guisla Recasens , com es va construir la Catedral de Girona. Reviureu els enfrontaments entre jueus i cristians, els judicis implacables dels inquisidors,.... Aquesta novel·la històrica ens explica que la gàrgola situada a la torre Carlemany de la Catedral va ser un encàrrec del bisbe Jaume de Trilla al mestre escultor Guillem Morei. La intenció era recordar a les generacions futures que l'aigua de pluja va ser molt important en un moment molt difícil per a la Guisla... Si voleu descobrir el perquè, no deixeu de llegir La bruixa de pedra.

 

A Girona una de les llegendes més populars és la de la bruixa de la Catedral. Diuen que hi havia una dona que practicava la bruixeria i que per demostrar el seu odi a la religió deia males paraules i llençava pedres contra els símbols religiosos. Uns expliquen que contra la Catedral;  altres, contra la processó de Corpus. Com a càstig, per obra divina, es va transformar en pedra i de la seva boca ja només surt aigua quan plou. Una cançoneta popular diu:

Pedres tires, pedres tiraràs,

de pedra quedaràs.

Atentament.

Senyor i

Pedres tires, pedres tiraràs ....

Després de fullejar molts llibres al carrer de la Força ; uns al Portal de Col·leccionista i altres al Centre Bonastruc ça Porta, torno a enfilar aquest carrer estranyat de ser l'única persona que hi passeja...

De sobte sento una veu que em crida...

.- Senyor i, senyor i.

Miro i no veig ningú. Quan dono per fet que ho he imaginat, veig que una part de la reixa de ferro de la finestra que tinc davant , es transforma en un cap de drac...

El drac em mira i diu:

.- Senyor i , segueix a la Guisla i descobriràs un dels secrets més amagats de Girona.

Si llegiu sovint el blog, sabeu que estic acostumat a parlar amb dracs i per això no m'espanto gaire i ràpidament li pregunto:

.- A qui dius que he de seguir ? Al carrer no hi ha ningú.

.- Mira davant teu i segueix la Guisla !

Faig el que em recomana el drac i veig com , ràpidament, una dona s'esmuny pel carrer de Sant Llorenç ...

 

 Un impuls que no puc controlar em fa seguir l'estrany personatge. Caminant darrere seu amb prudència , per no ser descobert, anem teixint una ruta pels carrerons del Call i ens apropem a la Catedral.

Sorprenentment en aquest espai sempre ple de turistes, no hi ha ningú més que la Guisla i jo. Però de cop i volta perdo el seu rastre. No m'ho puc creure, és impossible que hagi desaparegut ! Mentre em capfico en aquesta volatilitzacó , sento una veu dolça des de molt a prop de la torre Carlemany  de la Catedral , diu:

.- Sóc la Guisla, senyor i, treu el teu quadern , el llapis , la goma i escolta les meves explicacions....

La que em parla és una gàrgola, l'única de la Catedral que té forma humana.

I aquí em teniu, a la Catedral de Girona parlant amb una gàrgola ! No rieu, no. Si voleu saber la increïble història que m'explica la Guisla, a la propera entrada resoldrem el misteri.

Atentament.

Senyor i

Llibres i llibres al carrer de la Força ( i 2 ).

Surto del Portal del col·leccionista establiment inundat de llibres i més llibres, i torno al carrer de la Força, columna vertebral del barri jueu. A pocs metres m'aturo davant de l'aparador del Centre Bonastruc ça Porta, que ocupa l'edifici on al segle XV hi havia la darrera sinagoga de Girona.

Actualment acull el Museu d'Història dels Jueus i l' Institut d'Estudis Nahmànides. Al museu podem descobrir com era la vida quotidiana dels jueus del call a l'edat mitjana. L'Institut d'Estudis Nahmànides es dedica a recollir i difondre informació i documentació sobre la cultura jueva.

 

Bonastruc ça Porta va néixer a Girona l'any 1.194 i es creu que va morir a Haifa al 1.270. Va se metge i rabí del call de Girona. A la llibreria del centre podem fullejar una colla de llibres sobre la cultura jueva i conèixer molts dels seus objectes de culte religiós.

A la fotografia anterior podeu veure entre els llibres un menorà, canelobre de set braços. Aquest és un dels símbols més antics del poble jueu i representa els arbustos en flames que va veure Moisès al  mont Sinaí ( llibre de l'Èxode  25). No s'ha de confondre amb el januquià, canelobre de nou braços, que s'utilitza a la festa de Jacunà, festa de les llums, que celebren durat vuit dies.

 

Dono l'últim cop d'ull als objectes de culte i ritual dels jueus i torno a enfilar el carrer de la Força amunt . Em sorprèn ser l'única persona que passeja, però encara em sorprèn més la meva estranya conversa amb una reixa de ferro que es transforma en ésser mitològic ....

Encara que penseu que el que us explico és impossible, espereu a la propera entrada per començar un itinerari misteriós pels carrerons del Call... Itinerari que ens porta a un llibre ...

Atentament.

Senyor i

Bilbo.

Els seguidors del blog coneixeu bé la meva passió pel País Basc. La primera entrada que vaig fer amb cara i ulls, el 22 de setembre del 2.007, La paraula misteriosa, estava dedicada a un racó molt singular de les terres basques.

Sí coneixeu Bilbo des de fa una colla d'anys, estareu d'acord en la gran transformació de la ciutat.

Els primers anys de la dècada dels 80  del segle passat, la ciutat era dura i grisa. Actualment és finalista a Capital mundial del disseny 2.014.

En aquests anys la metamorfosi de Bilbo ha deixat bocabadat fins i tot al més escèptic; i avui podem gaudir d'edificis de Norman Foster, Frank Gehry, Santiago Calatrava, Arata Isozaki, Rafael Moneo,... Tot un museu a l'aire lliure per als amants de l'arquitectura i el disseny.

Ara que aviat tindrem unes merescudes vacances, podeu aprofitar per descobrir joies com el metro, el Guggenhein, el pont Zubizuri, el palau Euskalduna, l'aeroport, la porta d'Isozaki, la biblioteca de la Universitat de Deusto, l'Alhondiga, la torre Iberdrola,....

Gent de Bilbo, espero que tingueu sort, i el proper 2.014 presumiu de ser la Capital mundial del disseny.

Atentament.

Senyor i

LLEIDA D'HIVERN

De grisos indrets
fets de cortina fumada,
les cases que cada matinada
em veuen existir,
ennueguen la melangia cremada
de tot el que roman
quan no sóc aquí.
Els teus carrers, la Seu dibuixada,
la família, el riu baixant el seu camí
i els ànecs, mandrosos,
esguardant  el plom de l'aigua
i el cel, també burell,
que em capgira  i m'inunda
quan he de partir.
La meva Lleida estimada,
a l'hivern canosa
i fins a les foranies,
pintada només d'un color,
(cendrós, dejú, perlí),
encapotat i ombrívol,
de clapes suaus de ploma blanca,
i de fred incombustible, glacial i mesquí!



( Avui no podia fallar).
Moltes gràcies a tots.
Petons.

                                                 Sònia C.

Conclusions cinquenes . Jornades de Biblioteques escolars

Resum  copiat  directament de l'organització de les Cinquenes Jornades. Jo no hi vaig anar però aquí es troben molt ben explicades les propostes de futur.

Entre elles n'hi ha dues que, en aquest moments i sempre, trobo bàsiques:

1. Des de les administracions i els centres educatius, cal planificar a mitjà i llarg termini les accions i les inversions, amb una visió estratègica que asseguri la continuïtat dels projectes, perquè quan una biblioteca no pot avançar, no s’atura, sinó que retrocedeix.

5. Entenem les dificultats econòmiques del moment i les dificultats en la gestió del personal als centres, però demanem que tant l’Administració com els equips directius tinguin en compte que la biblioteca necessita una persona especialista al capdavant del projecte: amb una dedicació horària mínima, un perfil adequat i continuïtat en el temps.

Si vols llegir els materials presentats per professionals com Inés Miret, Jordi Dolcet, M. Teresa Solanellas, Inmaculada Vellosillo,  Montserrat Batallé, Dolors Bundó, Mònica Badia, Xon Bové, Anna Badia... clica, es clar, materials!

PENSAMENTS

Dorm el dia

i la nit torna a caure

com la blanca rosada 
s’abat sobre la terra.

Com l’eterna angoixa,

envolta amb els seus batecs

els oceans més profunds.

Em queden memòries, records i camins,

que he d’oblidar sense deixar

un replec de paraules,

amb què poder viure i enyorar.

Però demà, malgrat l’albor,

a desgrat que tota il·lusió

arrossegui quelcom que estimo,

la nit,

vindrà novament a abismar les hores

que he de passar pensant en tu. 

                                      Sònia C.

Midway

Potser ja has vist aquest curtmetratge. Espero  que a més a més de plorar, tots plegats fem alguna cosa més. Chris Jordan ens remou els sentiments i en nom dels albatros nadons, ens envia un crit de socors immens.

MIDWAY : trailer : a film by Chris Jordan from Midway on Vimeo.

Gràcies senyor H

This is a man's world, Dones que destaquen en un món d'homes

"This is a man's world":

Divendres 22 de març 2013 a les 18:30h. a l' Institut Municipal d'Educació de Lleida (IME) C/ Bisbe Torres, 2 de  Lleida pots veure i escoltar un reportatge elaborat per la jove escriptora Laura Bernis Prat, que actualment està estudiant Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. En aquest reportatge, ha aconseguit entrevistar a 20 dones destacades de diferents àmbits, per demostrar si aquest continua sent o no un món d’homes.

Mumiya.

Fins al 21 d'abril podeu visitar al CaixaForum de Lleida l'exposició Mòmies Egípcies. El secret de la vida eterna, que ens permet veure a la nostra ciutat alguns dels tresors del Rijksmuseum Van Oudheden ( Museu Nacional d'Antiguitats ), de Leiden (Holanda). Oberta des del 19 de desembre, sembla que serà una de les més visitades del CaixaForum. No deixeu de donar un cop d'ull a les 180 peces, entre les quals hi ha mòmies humanes i animals, sarcòfags, màscares, escultures,... És impressionant la proposta d'exploració dels sarcòfags d'Ankhhor, feta el 2.010 HATEM + D de Quebec que us permet investigar els sarcòfags exterior, mitjà, interior i la mòmia !

Podeu veure el quadern de notes del 1.806 de Jean- François Champollion, Notices desciptives, fonamental per llegir la pedra Roseta. El científic britànic Thomas Yoaung i el lingüista francès François Champollion van conseguir desxifrar l'escriptura jeroglífica.

Però abans d'aquesta passió per les mòmies, la gent no les valorava. Pensaven que el betum o la brea tenien propietats medicinals i per això feien servir les mòmies i el material momificat per guarir. Als segles XIV i XV es van destruir moltes mòmies egípcies per utilitzar el seu pols com a medicament. Al segle XV eren el souvenir  típic que s'enduien els primers europeus. Posteriorment la mumiya, pols feta amb mòmies moltes, es utilitzar per elaborar pintura color marró mòmia, i els cossos els empraven com a fertilitzants.

Al segle XIX les benes i els sudaris els van transformar en paper. El material momificat va servir de combustible per locomotores...

Si voleu descobrir molts més secrets de les mòmies egípcies no us podeu perdre aquesta sensacional exposició.

Atentament.

Senyor i

Un curtmetratge retallat

Curt sobre les retallades educatives i en defensa de l'escola pública realitzat per alumnes i professors de primària a Valderrobres (Terol), amb la col·laboració d'alumnes i professors de secundària de l'IES de la localitat i dirigit per Lorenzo Latorre.

Gràcies Gerard

PEDRA I CAMÍ

Quelcom es mou.
Tàcites ventades
de sons latents,
preludis de pluja caiguda,
sòl dolgut per la tempesta
i terra batuda,
la quietud del temps.
Un vell xiprer,
molta història viscuda,
trist, moix  i fugaç,
plou...
Sons donats,
mots fonedissos,
versos gestats sota l'aigua,
parits davant el paper...
Amarga melodia,
tristos desenllaços,
notes sense fi,
espígol, flors,
forats, paisatge,
dolçamel....pedra i camí!

                            Sònia C.

Joguets i joguets ( i 6 ).

Per tancar aquesta sèrie d'entrades dedicades al Museu de Joguets i Autòmats - Col·lecció Mayoral- de Verdú; vull proposar-vos visionar el vídeo següent que recull La Gran Festa dels Joguets i els Autòmats del passat 30 de desembre del 2.012. La festa va omplir de gom a gom el desaparegut museu ....

Vivim un moment dolent per la cultura. Tanquen llibreries, els impostos elevats fan difícil la continuïtat d'algunes iniciatives,... Però no puc deixar de pensar que passarà amb aquests joguets  i autòmats. No podrien les entitat públiques reunir-les en un espai juntament amb les de l'antiga botiga del carrer Major de Lleida, El baratillo, i crear una proposta molt especial a les Terres de Ponent?

 

Adéu i gràcies per la màgia de la que hem pogut gaudir aquests vuit anys.

Atentament.

Senyor i

Joguets i joguets ( 5 ).

Per acabar la visita a la primera planta del Museu de joguets i autòmats - col·lecció Mayoral- de Verdú, després de gaudir amb els futbolins i autòmats, jugarem a fer teatre...

Aquest petit espai ple de teatrins, titelles, cartells,... ens recorda , als que ja tenim uns anyets, la màgia de jugar amb aquests vells joguets que no tenien contrasenya, ruta de navegació, megabyte, memòria RAM ,... però ens feien molt feliços.

Vosaltres, nenes i nens, sou de l'era digital i domineu molt bé els ordinadors, però molts no coneixeu el plaer de jugar amb aquests teatrins de fusta i paper submergint-se entre  les seves bambolines.

Putxinel·lis perfectament endreçats a la capsa semblen esperar una colla de nens que els donin vida i comencin a representar una gran aventura!

 Una mica emocionat, em toca sortir del museu pensant que mai més tornaré a veure aquesta colla de joguets que han habitat Cal Jan des de l'octubre del 2.004 al gener del 2.013. Però per acabar aquesta sèrie d'entrades que recorden aquest espai desaparegut, veureu a la propera i última entrada, la gran festa que el passat 30 de desembre del 2.012 va omplir de gom a gom el museu.

Atentament.

Senyor i

Abraçades lectores quinzenals

Llibres i llibres al carrer de la Força ( 1 ).

El carrer de la Força és un dels principals del Call de Girona. Passejant-hi es pot accedir a una colla de carrerons que formen el barri jueu . A la part central d'aquest carrer trobem el Museu d'Història dels Jueus . El museu ens descobreix la història de la comunitat jueva des del segle XI fins a la seva expulsió el segle XV. Però avui no entrarem a cap museu ...

 

Aquest carrer , columna vertebral del Call, ens ofereix uns espais curiosos on els llibres són els protagonistes. Avui entrarem virtualment al negoci del Joan Cortés i  la seva filla Jessica. Una botiga en la que els nostres protagonistes passen hores i hores envoltats de llibres i més llibres.

 

En Joan és el propietari del Portal del col·leccionista , un referent en el món del llibre vell a Girona. Aquest espai és una de les botigues més antigues del carrer de la Força, i ja porta 37 anys al barri.

 Gràcies a donacions de particulars , famílies i col·leccionistes; aquest establiment conserva una part de la història dels jueus i de la ciutat de Girona.

 

La llibreria està especialitzada, a més a més dels llibres , en gravats, mapes, fotos i postals antigues, publicitat, joguines, dibuixos originals, caixes de llauna, brocanteria, ...

 En Joan remena llibres des de fa cinquanta anys i es mostra una mica trist pels canvis que veu al barri. Declarava a capgros.com: " Estan obrint molts bars i restaurants i tanquen els locals d'artesans i brocanters. S'estan carregant la tranquil·litat del call. Ara hi ha turisme tot l'any".

Entrar en aquesta botiga, on milers de llibres descansen com poden als prestatges o amuntegats, és tota una experiència.

Al mateix carrer podem trobar llibres que difícilment veureu en altres llibreries. Els voleu veure? 

Atentament.

Senyor i

Una animació per a fer venir ganes de llegir: Flying Eye Books

De http://jambonbon.com/

Aquesta pel·lícula col·laborativa per a Flying eye books va ser storyboard i animada per Jambonbon (James Wilson D), usant les il·lustracions originals i meravelloses de Ben Newman.
La música va ser composta per Lloyd Evans.

Trobat a Trafegando Ronseis, gràcies.