Fou ahir, ahir a la nit,
ahir a la nit quan m'adormia.
Recordant en la follia,
l'altesa del teu esperit ferit.
Et vaig esperar,
arremolinada en la flassada,
enyorant l'olor passada,
de la teva pell entre les mantes.
Fou la foscor, la matinada,
va ser la presència
del teu antic perfum,
fou la por, l'energia,
el fruir de les teves paraules,
la remor, la fantasia,
del teu toc abans de fugir.
Ara només resten,
els teus versos sobre la taula,
els teus mots fonedissos,
la teva minúscula veu, atrapada,
entre els llençols ruminats...
del meu llit!
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada