dimecres, 17 d’abril de 2013

No sé com es dirà...


Igual que la poma madura,
cau el sol sobre el cim... 
i a les seves espatlles,
dolça, com la fulla melosa
de la margarida,
una casa blanca
com un floc de neu.
Sureres, decorant el traçat
del meu viatge,
perles de xop, 
acaronant la meva pell.
Sol coronat, tant alt
com la meva vida,
i els records,
ferms i palpitants,
embats suaus..., ferms,
al meu cor adurent!
                            
                               Sònia C.







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...