dijous, 9 de maig de 2013

A la crossa, la mangala i el bastó. Uns amics que ens ajuden de debò de Montserrat Solé



Imatges del llibre Col·legi Sant Jordi, 50 anys educant. Òscar Fernández & Francesc Closa


Aquesta entrada és un homenatge a la primera mestra de la nostra escola: Montserrat Solé.
M'ha regalat aquesta poesia   i li vaig demanar autorització  per a fer-ne una entrada al blog de la Biblioteca. Ella, amb la seva dolcesa, em va dir que  feia "rimes per estar per casa" i que no calia però jo penso que són unes rimes per una casa molt gran i que és un honor tenir una poesia seva al blog de la Biblioteca de l'escola.

Estic molt contenta de poder presentar-vos una de les moltes poesies que la Montserrat ha escrit amb la seva mirada optimista i el seu humor alegre:

A LA CROSSA LA MANGALA  i  EL BASTÓ,
UNS AMICS QUE ENS AJUDEN DE DEBÒ

Des de fa una temporada
proliferen pels carrers
la gent que porta mangala
doncs cada dia n 'hi ha més

I, encara els que hi hauria
però volen presumir
sense pensar en l'enrenou
que això els hi pot produir

Abans de sortir de casa
t'has de fer la reflexió
del que et podria passar
si no portessis bastó

Imagina el panorama.
Ja veig a la Guàrdia Urbana
els Mossos i l' Ambulància
i els xafarders fent rotllana.

L'escampall d'ossos per terra
quin cacau i quina guerra!
i criticats de debò
per no endur-nos el bastó

Apa doncs, no en parlem més
cada cosa ve al seu temps
si ara ens cal un bastó
acceptem-lo amb il·lusió

Es Fidel i complidor,
atent en cada ocasió
és, defensa personal
i ens guarda de prendre mal. 

Abans ballàvem claqué
i fins hi tot xarlestons
i ara ens ho passem molt bé
ballant el ball de bastons.

Així que: Visca el bastó!
Passegem-lo amb elegància
i agraïm-li de debò
el favor que ell ens regala.

Montse Solé C.(2010).
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...