CANÇÓ DE QUI TORNA
És massa breu, massa senzill, dir ràbia,
i alhora alleujament, i alhora joia,
i alhora un rebrotar de primavera
barrejat amb un dolor íntim, aspríssim.
Cap gest no ho serà tant que esborri el gest,
cap mot serà tan fort que ara respongui
l'interrogant del gest, l'escepticisme
de dir que som, i no saber comprendre
l'última arrel de la nostra impotència
quan una mà magnànima ens atorga
l'inalienable dret a ser persones.
Pau Joan Hernàndez.
Hi ha pensaments,
que parlen per si sols.
Sònia C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada