Un vehicle estrany....

Passejant sota una fina pluja em crida l'atenció un edifici situat a la cantonada del Passeig de Sant Gervasi amb l'Avinguda Tibidabo. Encara que el seu estat actual és una mica lamentable, no amaga que en el seu moment va ser una construcció de gran bellesa.Sembla que en qualsevol moment una persona molt elegant sortirà per mirar la ciutat des de algun dels seus balcons.
Com sempre comento, nens i nenes, la curiositat ens fa descobrir moltes coses. Per això pregunto i molt amablement m'informen que estic mirant l'antic Hotel La Rotonda, inaugurat l'any 1.918 com a Hotel Metropolitan. Aquest hotel va ser un dels més luxosos de Barcelona . L'arquitecte, Adolfo Ruiz Casamitjana ,va fer aquest edifici per encàrrec del farmacèutic Salvador Andreu i Grau.
Als anys 70 va deixar de ser hotel i es transformà en hospital per a malalts terminals. Actualment pertany a una immobiliària que en farà una rehabilitació per transformar aquest edifici en oficines de luxe. Sabran conservar la màgia que ens transmet al contemplar-lo ?
El meu informador m'ensenya una fotografia molt antiga on puc veure clarament "La Rotonda" i un estrany vehicle que comença a enfilar l'Avinguda del Tibidabo.
Fotografia: fotosdebarcelona barcelona.com/blog
No és un cotxe,ni un autobús.Tampoc sembla un tren...Mentre em trenco la closca sobre aquest artefacte, començo a pujar per l'avinguda del Tibidabo i un soroll fa que em giri. No ho puc creure! L'estrany artefacte de la fotografia està pujant!
Com pot ser que encara funcioni? Qui s'encarrega de reparar-lo? Al mig de l'Avinguda veig que hi ha vies, però estic segur que no és un tren.
Algú em pot ajudar?
Atentament.
Senyor i

Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (3).

Nens i nenes avui parlarem per tercera i última vegada sobre aquest arxiu.He de reconèixer que ha estat molt emocionant per a mi descobrir la biblioteca de Poblet i l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. He trobat moltes facilitats per fer la feina, la Judit Poblet em va ensenyar tots els racons i raconets del Palau Nou de l'Abat, i la directora de l'Arxiu Montserrat Catalán ens ha animat a explicar-vos quina és la seva feina.

Al desembre del 1991 el Patronat de l'Arxiu va decidir l'ampliació mitjançant les donacions. Voldria destacar:
El fons documental del Sr Joan Rodríguez Papasseit, Delegat de la Generalitat republicana a Tarragona durant la Guerra Civil.
El fons documental del Sr. Lluís Gausachs i Raimon, Secretari particular de la Presidència de la Generalitat a l'exili des del 25 d'agost de 1.954 fins al maig de 1.980.
El fons documental del polític lleidatà Sr. Víctor Torres i Perenya, Secretari particular de la Presidència de la Generalitat de Catalunya a l'exili des de 1.948 fins al 1.954. En Víctor és germà del gran poeta Màrius Torres.
L'any 1.985, Josep Tarradellas va deixar en dipòsit una sèrie de pel·lícules de caràcter històric a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.
L'arxiu pot ser consultat adreçant una petició al Patronat. Antònia Macià, vídua del President Tarradellas va morir l'any 2001. Com marquen els estatuts del Patronat, quinze anys desprès del traspàs de la vídua del President, l'arxiu serà de lliure visita.
Deixo Poblet i el seu entorn. Ara tindreu una colla de dies de vacances, aprofiteu per descobrir aquest paratge.
Atentament.
Senyor i

Magdalenes per a intrèpids excursionistes.

Nens i nenes , tal com us vaig explicar a les entrades Goigs i mel de l'Abellera i Xapador, a les colònies de Prades estava molt a prop vostre, amb molta cura per no ser vist.
A la visita a l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera, al final de la "forta" pujada els vostres mestres van proposar un descans per beure i menjar unes magnífiques magdalenes.
Aquell mateix dia, de bon matí, mentre vosaltres encara teníeu els ullets tancats al sac de dormir, jo ja escoltava atentament les explicacions del Jordi i la Joana que, molt amablement em van deixar fotografiar tot el procés d'elaboració de les vostres magdalenes.
En una batedora gegant el Jordi anava posant la farina,el llevat, la llet, el sucre, els ous i l'oli. Aquesta màquina girava i girava; i si calia li canviaven la velocitat, fins aconseguir la pasta desitjada.
El Jordi i el seu ajudant van agafar el recipient i el seu contingut cap a la mànega de pastisseria.No els hi va cure ni una gota al terra!Quins artistes...
Desprès el Jordi va omplir amb molta precisió els motlles de paper arrissat. Una estona al forn i ara a esperar que els mestres les recullin per portar-les a la vostra excursió.
Descansar a l'ombra i menjar unes magdalenes del Forn Jordi, de la Plaça Major de Prades ,us van donar la força per arribar a l'Abellera.
Atentament.
Senyor i

Publicacions "Escrivim a les parets".

Tot passejant per la ciutat he vist l'ús, i en ocasions l'abús , que fem de les parets per comunicar-nos.El fet de que algú escrigui o dibuixi a la paret moltes vegades ens fa enfadar. Escriure no és embrutar. Hi ha parets esguerrades per pèssims graffiters, però altres són autèntiques obres d'art.
Mentre pensava en el fet d'escriure o dibuixar a la paret he recordat una magnífica iniciativa de començaments dels anys vuitanta a la ciutat de Balaguer. Amb la participació de Gràfiques Romeu encarregats de la fotocomposició i amb Art Gràfiques Guiu com a impressors van sorgir les Publicacions "Escrivim a les Parets".
Llibrets molt cuidats, alguns amb il·lustracions de Josep M. Rosselló ,de l'Albert Minoves... Recordo obres de Francesc Burguet i Ardiaca , els premis de narrativa Ciutat de Balaguer,...
Fa molts anys que no en tinc cap noticia, però en el seu moment "Escrivim a les parets" va fer una feina ben feta.
Deixo de recordar i em fixo amb les parets de la ciutat. En hi ha que estan escrites de cap a cap...
Altres ens regalen missatges solitaris...

Algunes s'omplen de cartells per informar-nos de les convocatòries més diverses...
Fins i tot l'associació Graffiti Lleida disposa d'un espai on demostrar que els graffitis no són sinònim d'embrutar la ciutat. Els que malmeten les parets no fan graffitis.
Plasmar idees és important. En algunes ocasions , escriure a les parets, transforma aquest espai en una petita joia. Altres actuacions s'allunyen molt del fer de crear.
Atentament.
Senyor i

Col·laboradors del Projecte Orenetes.

Nens i nenes, avui estava passejant pel pati de l'escola i he sentit que la classe de segon baixava abans de l'hora del pati. Ràpidament m'he amagat darrere de la vostra olivera, i com sempre la curiositat ha fet que escoltés tota l'estona les explicacions dels mestres, les vostres preguntes i descobertes. Sempre es poden aprendre coses noves!
Els mestres recordaven a La Floreta. He entès que era una oreneta amiga vostra.Amb els binocles,la brúixola,el telescopi terrestre i les fitxes de treball heu contat tots els nius d'oreneta cuablanca de la vostra escola.
És el segon any que participeu al Projecte Orenetes i volia felicitar-vos per la vostra feina. Calia mirar molt atentament per diferenciar els nius ocupats dels no ocupats i per veure on hi havia fragments o senyals de nius antics. Amb el telescopi terrestre alguns heu tingut molta sort al veure als pares donant el menjar als seus fills.
També algú ha descobert que un dels nius tenia dos colors de fang i, com que sou molt llestos, heu deduït que el fang més fosc era el que han posat aquesta primavera per arreglar una part del niu que s'havia fet malbé a l'hivern.
En un moment que els vostres mestres estaven distrets els hi he agafat algunes de les fotografies que han fet perquè jo avui no portava la meva càmera! Espero que no s'enfadin...
Recordeu que conèixer el medi natural que ens envolta ens fa estimar-lo i respectar-lo més.
Atentament .
Senyor i

Biblioburro.

Luis Humberto Soriano és un professor colombià. Un dia descobrí que a les cases dels nens i nenes del seu territori no hi havia cap llibre. El Luis Humberto va pensar que això no podia ser i amb els seus dos ruquets Alfa i Beto decidí que els caps de setmana portaria llibres pels poblets del Departamento del Magdalena.Aquesta gran idea suposà el naixement biblioburro.

Fotografia:En Positivo. Biblioburro,una biblioteca para los niños de montaña.
L'objectiu és estimular la lectura, dotar de material didàctic als nens, familiars i mestres. Aquesta biblioteca ambulant ( els nostres bibliobus), porta el plaer de llegir a les zones rurals més apartades.

Fotografia del blog Educolombia
Va començar amb pocs llibres i ara gràcies a les donacions gairebé en disposa de 4.000. En Luis Humberto ha ensenyat a llegir i a gaudir dels llibres a una colla de nens. El millor regal per a ell és que les nenes i nens d'aquests petits poblats l'esperin impacients per canviar llibres, escoltar contes, inventar històries,....
Atentament.
Senyor i

MatemáTICas Primaria

Cercant per la Xarxa una proposta diferent de treballar les operacions matemàtiques i que, si no vaig errada, qui ho fa anar en un col.legi que no sé com es diu i tampoc se on és i que la persona responsable es diu Fernando Santos i treballen les operacions amb un maquineta que sembla que tingui algun videojoc... he trobat MatemáTICas Primaria. Aquest material va rebre el primer premi de materials curriculars l'any 2008.

L'he trobat perquè a Madrid vam conèixer a Antonio Pérez, Director del Instituto Superior de Formación y Recursos en Red para el Profesorado (ISFTIC) . És en aquesta web on he trobat aquest excel.lent material. I com que ara s'acosta l'estiu i les vacances i penso que les matemàtiques no n'han de fer, han d'estar de guàrdia cada dia, proposo que des de casa li donis una ullada a aquest recurs "multimèdia amè i interactiu, dissenyat per Juan García Moreno i Arturo García López, és una pàgina web amb la qual els alumnes i les alumnes de Primària, podran apropar-se al món de les Matemàtiques. Consta d'una sèrie d'aplicacions que resulten especialment il.il·lustratives per a l'aprenentatge de procediments i conceptes i per a adquirir estratègies de resolució de reptes, terme que s'utilitza aquí amb el fi de superar el tradicional reduccionisme del significat de "problema" al de "problema numèric".

http://www.isftic.mepsyd.es/pamc/pamc_2008/2008_matematicas/

- Per cert, si algú sap alguna cosa de Fernado Santos y les seves màquines de calcular... ens ho pot dir i li ho agrairem molt.

Cuento: La poción y Ismaíl

LA POCIÓN

Escrito por Alba E., Clàudia y Marina. 2n Cicle inicial

Una vez había una escuela de magos y el profesor se llamaba Ismaíl.
Ismaíl sabia unos viejos trucos de magia. Uno de ellos era hacer que la gente se convirtiera en mariposas. Este truco se hacia así:

En una olla se ponía una hoja, cuatro ojos de rana, tres mocos de cocodrilos y siete colas de ratón.

Un día una niña que se encontró a Ismaíl le dio un brebaje y Ismaíl se desmayó. Cuando el mago se despertó se fue a su casa y comenzó a hacer una poción mágica muy extraña.

Ahora la poción era: Cuatro colas de serpiente, cinco ojos de rana, una trompa de elefante y abracadabra pata de cabra y plim plim, ya tenemos la poción. Ismaíl había hecho otra poción para ayudar a la gente.
Otro día Ismaíl se encontró la niña que lloraba porqué le habían quitado el muñeco, Ismaíl le dió un poco de la poción que tenia y le devolvió el muñeco. Y plim, plim, plim y este cuento se ha acabado.

P.D. Els animals eren de joguina!

Conte dedicat a tots els nens i les nenes de segon de Escola d'Ismaíl.

Corpus de Solsona

Aquest cap de setmana podem gaudir de la festa del Corpus a la ciutat de Solsona. És una de les festes més antigues de Catalunya ja que va ser instituïda l'any 1331.
Ahir va començar la festa amb la tronada. Avui a les 12 del migdia repicaran les campanes de la Catedral, després viurem la segona tronada.
Tot seguit cercavila del pregoner, els gegants i l'orquestra Pantinfanjàs ompliran de festa els carrers del barri antic.
A les 5 de la tarda a la plaça de la Catedral podeu visitar el mercat d'artesans. A partir de dos quarts de deu del vespre roda de fos amb el drac, la mulassa i el bou.
Demà diumenge els trabucaires despertaran tota la ciutat . No us perdeu la baixada de la corporació municipal. La passejada des de l'Ajuntament a la Catedral és fantàstica.
En acabar la missa,... un esclat de festa. Podreu xalar amb una de les imatgeries folklòriques més importants del nostre país. La festa de Corpus d'enguany ja està reconeguda oficialment al Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya com a elements d'interès nacional.
Aquest cap de setmana teniu una cita amb una de les millors festes de Corpus de Catalunya. Nens i nenes de segon i tercer, vosaltres que coneixeu aquesta ciutat i alguns dels seus secrets podeu aprofitar per ensenyar-la a les vostres famílies.
Atentament.
Senyor i

Contes: El pastor mentiroso i La lechera

Amb la Núria G. han fet aquests deliciosos muntatges:

Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (2).

Josep Tarradellas i Joan ( 1.899 - 1988 ) va començar en el món de la política de la mà de Francesc Macià. Un cop a l'exili, va ser elegit 125 è President de la Generalitat pels diputats reunits a Mèxic el 5 d'agost de 1.954.La institució es va mantenir en la seva residència de Clos-Mosny, a Saint Martin-le-Bean ( França). Va tornar a Catalunya el 23 d'octubre de 1.977 un cop restaurada la Generalitat. En aquell moment el President del Govern d'Espanya era Adolfo Suárez .El mes d'abril de 1.980 va passar el relleu al nou President Jordi Pujol.
L'Arxiu conté gairebé dos milions de pàgines de documents que estan estructurats en:
.- Fons documentals en 18 grans arxivadors amb correspondència personal del President durant la República, l'exili i la Presidència de la Generalitat restablerta. També hi ha 5.000 fotografies d'aquests períodes.
.- Una àmplia hemeroteca ( col·leccions de publicacions periòdiques, especialment diaris).
.- La biblioteca personal del President - 11.032 volums -, on destaquen els llibres històrics dels períodes de la República, la Guerra Civil i el Franquisme.

En aquest magnífic armari es guarden tots els regals que va rebre durant el seu periode de President de la Generalitat Restablerta ( 1.977 - 1.980).
Tota aquesta informació ha estat informatitzada pel sistema d'Arxiu d'Imatge. Aquest sistema consta de: estació de digitalització, estació de consulta amb disc òptic ( que permet la visualització del document ) i una impressora làser.
Nens i nenes, molt aviat descobrireu al blog més secrets d'aquest fantàstic arxiu.
Atentament.
Senyor i

Goigs i mel de l'Abellera.

Nens i nenes de cicle inicial fa uns dies us vaig espiar en la vostra visita a l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera. Les vostres mestres van explicar-vos com Fra Bernat Boïl va bastir una ermita aprofitant les parets de la cova i va viure a l'Abellera del 1.485 al 1.493. Ja sabeu que un dia un eixam d'abelles van construir el seu rusc a l'ermita.L'ermità recollia la mel que a l'hivern era un bon aliment.. Fra Bernat Boïl va acompanyar a Cristòfol Colom en el segon viatge a Amèrica.

Alguns dels nens van descobrir darrera de l'ermita un petit espai misteriós amb la porta tancada amb clau. Sabeu que hi ha ? El rusc. Vaig fer una fotografia on podeu veure per on entren les abelles.
Tots els anys fan una festa on es subhasta la mel que han fet les abelles de l'ermita. Tots vosaltres heu vist que l'ermita està molt cuidada. Els diners per tenir cura i conservar l'ermita i el seu entorn surten de vendre aquesta mel.No he estat mai en aquesta festa, però us regalo la fotografia del meu bon amic Jaume de Camarasa un gran aficionat a l'apicultura, recollint la seva mel.
En aquestes festes i aplecs la gent canta els goigs. I em direu: Senyor i què vol dirs goigs. Doncs els goigs són composicions poètiques de caràcter popular. Es canten col·lectivament en un acte religiós de cert relleu: una missa de festa major, un aplec, una processó,...El full en que aquestes poesies s'imprimeixen també s'anomena goigs.
Hi podeu veure el títol, el text, la imatge de la Mare de Déu o del sant, i la música. La paraula goigs apareix documentada per primera vegada a la Crònica de Ramon Muntaner 1.325-1.328.
Un tastet: Goigs a la Mare de Dèu de l'Abellera:

Per l'abella que us cercava,

i la flor que l'acollí;

feu-nos ésser romaní

de la vostra serra blava.

Com podeu veure aquest petit espai ens ha permès descobrir moltes coses.
Atentament.
Senyor i

Llegint a tothora

He trobat a Librosfera aquest vídeo. El títol és "Nosaltres llegim per a que tu no ho hagis de fer".
Però nosaltres preferim fer-ho, no? Ja ho diu un refrany: "Si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit".Explicació: es diu per recomanar que cadascú faci les coses que pugui fer ell mateix abans que encarregar-les a altri (PONS LLUCH 1993). http://refranyer.blogspot.com

El mes de les cireres

El mes de las cerezas, és un article que el sr. Antoni Puigverd ha escrit a l'Opinión de La Vanguardia, el dilluns 8 de juny:

..."Neil Postman, el sociòleg que millor ha estudiat la infància, sostenia que en el món actual l'infantesa ha desaparegut. La televisió ha acabat amb tots els secrets del món adult, deia. Sense secrets, la innocència desapareix i sense ella no hi pot haver infantesa. En el seu llibre més famós, La desaparición de la infancia, Postman explicava com han estat ensorrades les muralles informatives i vivencials que en d'altres temps separaven la ingenuïtat infantil del descarnat coneixement adult. Han desaparegut els filtres que la família i educadors col.locaven per a controlar l'accés al coneixement i a la vivència per part dels dels nens de tot el que fa referència al sexe i al treball, a la vida i a la mort, a la violència i a l'amor. Han desaparegut arrossegats per l'imparable diluvi d'imatges. La televisió (que va obrir un camí convertit per Internet en autopista) introduí dins de les cases tot tipus d'anècdotes, situacions, paraules i experiències a les que el nen accedia lentament, a través del distribuïdor familiar i escolar. Per si fos poc, el prestigi intel.lectual del mestre (així com el dels pares i avis) desapareix en el precís instant en que el nen se sent més expert que els adults en el maneig dels artefactes tecnològics. Quan el nen no era encara l'adult baixet que és ara, acceptava amb ingenuïtat l'existència d'una frontera artificial i educativa: la que separava les obligacions del curs de la despreocupació de les vacances. El nen actual també accedeix al cinisme, també sap jugar, com polítics i votants, amb la doble moral. Suspenc, i què?
...

Penso que val la pena llegir l'article sencer. A mi m'ha fet pensar encara més del que s'acostuma a pensar aquests últims dies de curs quan comences a sentir l'enyorança pel grup que se'n va i la il.lusió pel que vindrà.

La bibliotecària i la informàtica

La bibliotecària i la informàtica és un conte que han escrit i il.lustrat l'Óscar i en Sergio i han comptat amb la col.laboració de Iria, Irene, Miguel, Lorena, Antón, Daniel, Ana, Alba, Noelia, Marta i Jacobo.
Ei! Què dius? Que no els coneixes! Doncs... saps, són de l'Escola d'Ismaíl. Aquest blog té un mag, L'Ismaíl. “Escola de Ismaíl” es un blog de aula (2º nivell), que està al CEIP Isaac Díaz Pardo, un col·legi de Galícia.

Des d'aquí els hi donem les gràcies, sobretot al Mario el seu mestre, i ens adonem que Internet fa que estiguem molt a prop.

Xapador,

Nens i nenes de segon i tercer, segur que recordeu al Toni Canals els cistellaire de Solsona que l'any passat ens va deixar bocabadats amb el domini del seu ofici. Aquest magnífic artesà utilitzava una eina per obrir les canyes i els vímets.
Aquesta eina canvia de nom segons els llocs : escaiador a Solsona, esberlador o esberlacanyes al sud de Lleida, partidora o esquerdador a les Gavarres (Girona). A la Rioja li diuen abrecañas si és per obrir canyes, o rajador si és per obrir vímets.
L'altre dia estava seguint als nens i als mestres del cicle inicial que anaven de colònies a Prades. Van parar a Vimbodí per visitar el museu del vidre. Jo també hi vaig entrar, amb molta cura per no ser vist, i vaig fer un descobriment.
Estava llegint molt atentament les explicacions de la vitrina dedicada a les garrafes de vidre i la seva protecció amb canya quan veig una fotografia d'un obrecanyes. Diferent al del Toni - aquest és metàl·lic i no de fusta- però amb la mateixa funció. La meva sorpresa és el nou nom que descobreixo. A la Conca de Barberà li diuen xapador.
Ràpidament agafo la càmera i faig les tres fotografies que podeu veure . El de fusta de boix és un xapador de tres per obrir el vímet o la sarga.
El metàl·lic és un xapador de cinc i fa que la canya es divideixi en cinc parts iguals. Descobrirem més noms per a la mateixa eina?
Atentament.
Senyor i

De rebre a donar.

Nens i nenes, potser recordareu que l'any passat el blog de la biblioteca de la nostra escola va rebre el primer premi en la categoria de blogs de centre en el marc del II Premio Espiral. Edublogs 08. Com ja sabeu tinc molta curiositat i vaig seguir als vostres mestres a recollir el premi, una magnífica baldufa, a Barcelona.
Enguany s'ha celebrat la tercera edició dels Premios Espiral Edublogs 09 , en la que han participat gairebé 800 blogs de tot l'Estat Espanyol i d'Hispanoamèrica. Blogs que van des de l'educació infantil fins a els universitaris. La feina dels vostres mestres ha passat de recollir molt satisfets el premi edublogs 08, a ser membres del jurat dels edublogs 09 i decidir a qui donar els premis d'aquesta edició. Molta feina i molts blogs a valorar. Penseu que el jurat estava format per 30 persones de tot l'Estat i una professora argentina. Dos dels membres del jurat eren del Sant Jordi...
Evidentment, també els he seguit , aquest cop a Madrid. Els premis es van entregar el dissabte 6 de juny al Caixa Forum de Madrid. Juan Miguel Muñoz President de la Asociación Espiral, Educación y Tecnologia, va presentar l'acte. El Sr Antonio Pérez, Director del Instituto Superior de Formación y Recursos en Red para el Profesorado, representant del Ministerio de Educación, va inagurar institucionalment la jornada.
Tíscar Lara, professora de Periodisme de la Universidad Carlos III de Madrid i Vicedegana de Cultura Digital de EOI Escuela de Negocios va donar la conferència "Blogs y redes sociales ¿antagónicos o complementarios?
Finalment, una emocionant entrega de premis.
Al marxar em vaig quedar parat. Dos estranys personatges explicaven molt animadament l'entrega de premis penjats en una paret del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia
Algú els coneix?
Atentament.
Senyor i

Chillida a Lleida (3).

Avui volia acabar aquesta petita trilogia sobre Eduardo Chillida i la seva exposició a Lleida. Recordeu que fins al 26 de juliol podem visitar Chillida 1980 - 2000 al Caixa Forum de Lleida.
Si a l'abril recomanava el llibre i el DVD Chillida el arte y los Sueños , la proposta que us faig ara és la lectura de dos llibres per conèixer millor al genial escultor.

Hablando con Chillida. Vida y obra ( Periodo 1.924 - 1.975) , de Martín de Ugalde; editat per Txertoa l'any 2.002. L'autor ens presenta l'home i l'escultor des de els records d'infant fins als del gran artista universal mitjançant una magnífica entrevista.

Elogio del horizonte.Conversaciones con Eduardo Chillida Destino 2.003. Editat i prologat per la seva filla Susana Chillida és la segona proposta.
El llibre ens presenta onze converses plenes de reflexions i records, fetes entre el 1.992 i el 1.997. Eduardo parla amb: Susana Chillida, Thomas Messer, Kosme de Barañano, Roberto Herrero, José Antonio Fernández Ordóñez, Hans Spinner, Victor Gómez Pin, Antonio Beristain, Gonzalo Suárez, Alberto Portera,i Eduardo Iglesias.
Si voleu aprofundir en la descoberta de Chillida la lectura d'aquests llibres és un bon camí.

Projecte Berlín II - 1.990 - Acer

Lurra 81- 1.983 - Terracota
Gravitació - 1.994 - Paper i fil

En cap de les entrades anteriors hi ha fotografies de les obres, ja que no es permet fer-ne. Les que he adjuntat me les van donar molt amablement al Caixa Forum per fer difusió de l'exposició.
Si voleu veure més obres de Eduardo Chillida passegeu fins al Caixa Forum.
Atentament.
Senyor i