El gran misteri del carrer blanquers (2).

Del 2.000 al 2.006 es van enderrocar una sèrie de cases a la Rambla de Ferran. Sota les cases hi havia sis adoberies. Ja sé que em preguntareu què són les adoberies ?Uns establiments en els que es dóna a les pells els tractaments adequats perquè no es podreixin i tingui les propietats i l'aspecte adients per fer amb elles diferents objectes ( sabates, cinturons, carteres, abrics,...).

Entrar en el número 9 ens permet descobrir les adoberies de Lleida que són les més antigues i millor conservades de tot l'Estat; i les úniques que mantenen el sistema de proveïment d'aigua original.

Daten del segle XIII. La Lleida medieval estava dividida en parròquies, i els oficis estaven agrupats en diferents carrers i places. Recordeu la descoberta que vam fer aquest estiu a l'entrada en la que vam descobrir el Ravalet de la Plateria.

Els adobers es van situar entre les parròquies de Sant Joan i Magdalena. Hi havia tres oficis relacionats amb el treball de la pell. Els blanquers eren els encarregats de la neteja, raspat i adob. Els assaonadors s'encarregaven de l'acabat,el greixat i tenyit. Els aluders eren els que treballaven les pells més fines per fer llibres, guants,...

Podem visitar dos obradors on veurem els dipòsits on submergien les pells i les grans voltes que són les que suporten el carrer blanquers, el carrer on ha començat aquesta aventura!

En aquest espai es transformaven les pells dels animals en cuir. L'aigua subterrània passa per sota del carrer del Carme i, un cop utilitzada, anava -i va-, a la sèquia d'Alcarràs. Els adobers vivien al costat dels obradors en unes cases llargues i estretes.

Si voleu investigar més secrets de les adoberies de Lleida doneu un cop d'ull al seu blog. Aprofiteu aquestes vacances per conèixer les adoberies. Les podeu visitar els dilluns de 16 a 19 hores, de dimarts a divendres de 9,30 a les 14 hores i de les 16 a les 19 hores; i el dissabte de les 9,30 a les 14 hores.

Els que no podeu esperar a les vacances aquí teniu dos vídeos. El primer és el de promoció de les adoberies:


El segon vídeo és el del dia de la inauguració, en el que l'Anna Oliver, Cap de patrimoni històric i artístic de l'Ajuntament de Lleida, i mare de la Jana, ens explica molt bé com són les nostres adoberies.

Marxo de les adoberies i començo a pujar les escales de fusta. En aquell moment en el que només el soroll de l'aigua trencava el silenci, en Jasif em diu adéu. Al girar-me em sembla veure algú que camina ràpidament . Torno a baixar les escales però no hi ha ningú!
Definitivament marxo i encara que no el veig dono les gràcies a en Jasif, recordeu que és ell el que ens ha descobert les adoberies. Si les visiteu aquestes festes de Nadal i trobeu al Jasif feu-li una abraçada de part meva...
Atentament.
Senyor i