En Jaume Samarra diu a Twitter:- Em va agradar. Dic jo... a mi també. Penso que la lectura d'aquesta presentació de Juan José de Haro pot agradar també a les famílies de l'escola. Fa recomanacions de quines serien les millors xarxes socials segons les edats, per exemple. Identitat digital i xarxes socials a l'escola
Quan es va crear l'arxiu, l'any 1.785, l'objectiu era clar, calia..." reunir todos los papeles de Indias que se hallaban dispersos en muchos lugares sin la orden y distinción correspondientes a su importancia". Actualment té dues seus: La Casa Lonja i La Cilla del Cabildo.
L'arquitecte real Juan de Herrerra, va ser l'encarregat del disseny de l'edifici. La construcció es va allargar fins al 1.646, i els arquitectes responsables de l'obra van ser Juan de Minjares, Alonso de Vandelvita i Miguel de Zumárraga.
La segona meitat del segle XVII va suposar la decadència política i comercial de l'Imperi Espanyol. L'any 1.717, la seu del comerç ultramarí es trasllada a Cádiz. L'escàs ús de l'edifici va ser tan evident que fins i tot es van habilitar habitatges familiars al seu interior.
L'any 1.781 es va decidir que La Lonja de mercaderes de Sevilla seria la seu de l'Arxiu General d'índies. Aquest fet implicà la fi de la degradació de l'edifici. Amablement m'indiquen que a la primera planta puc visitar l'exposició " Mare clauaum, Mare liberum. La pirateria en la América española". Torno a la gran escala per continuar la visita.
Pujo l'escala vigilant en tot moment no ser atacat per cap pirata!. El llibret que explica l'arxiu parla de l'escala de Lucas Cintora:..." reponsable de reformar la escalera de acceso confiriéndole con un generoso revestimiento de mármol, la actual suntuosidad". La primera sorpresa en entrar a l'exposició és el vídeo sobre l'arxiu. El voleu veure? Molt aviat al blog de la biblioteca. Atentament. Senyor i.
El número 128 de la revista Mercurio d'aquest mes de febrer està dedicada a les biblioteques. Podem llegir articles que fan olor de llibre: "Mobilis in mobili. La biblioteca como observatorio","Las bibliotecas, la familia y la escuela son los tres pilares fundamentales del fomento de la lectura", "Trescientos años de la Biblioteca Nacional", "Bibliotecas rurales",, " Bibliotecas de escritores", "Laboratorio de lectura" i "El bibliotecario de Boedo"
Recordeu que aquesta revista és gratuïta i en qualsevol llibreria important us la donaran. Molt ben editada per La Fundación José Manuel Lara és un regal que els amants dels llibres i la lectura heu d'aprofitar.
He de confessar-vos que m'ha agradat entrar, de la mà de Jesús Marchamalo, a les biblioteques d'alguns escriptors. Soledad Puértolas parla dels seus llibres talismà, els que sempre l'acompanyen i sobreviuen a préstecs, mudances i accidents domèstics. A la biblioteca de Fernando Savater hi ha figuretes, postals i desenes de cavalls. La de Clara Janés sembla un museu de geologia amb els seus prestatges mostrant fòssils i minerals . Andrés Trapiello té una biblioteca presidida per una fotografia de Juan Ramón Jiménez i poblada d'objectes amb una petita història. La de Javier Marias vigilada per soldats de plom. Arturo Pérez-Reverte recorda la biblioteca de la casa del seu avi. Als deu anys la seva biblioteca ja tenia cent llibres. Luís Landero té una prestatgeria a l'entrada on guarda els llibres amb els que no sap que fer i que deixarà en un banc de la plaza de Olavide perquè algú els agafi. La de.... Com és la vostra biblioteca? Atentament. Senyor i
Encara falta fotografiar la meitat dels Diaris. Aviat serà, esperem i en gaudirem!
El que si dic que es nota la implicació de la Gabriela com a tutora. Els Diaris de Lectura viuen si la mainada té ganes de fer-los viure, si qui els proposa fer els revitalitza, si les famílies s'hi impliquen, si les tutores i els tutors, de tant en tant, hi treuen el nas... Total que com en un ésser viu, el medi que l'envolta condiciona el seu creixement saludable. Sovint, però, hi ha vida en un desert.
Des de Trafegando Ronseis he fet navegar el gosset i el dofí amics perquè la seva plena i tranquil.la amistat s'escampi per Lleida, també. Gràcies Ronsel.
Dilluns 21 de febrer a les 17:15 o sigui a un quart de sis, no us deixeu perdre la conferència INTERNET SEGURA feta pel Cos de Mossos d'Esquadra. És una oportunitat de conèixer de primera mà com usar bé Internet i les conseqüències de no fer-ho bé. - T'has preguntat com acompanyar i navegar amb la teva filla de sis anys? - I el xicot? Saps des d'on juga i amb qui juga? - On han de tenir l'ordinador? - I si ja vol estar al Facebook? Quina és l'edat mínima? Com puc acompanyar? - Etcètera, etcètera, etcètera!
No és el mateix veure i llegir sol o sola aquest Power o un altre que acompanyats d'algú que ha viscut vivències directes.
NO T'HO PERDIS! Vine dilluns a la tarda! Encara que no ho sàpigues ho necessites!!!
Mercè Sorribes m'ha enviat aquest vídeo. Serveix per a pensar i reflexionar en aquests temps escolars que vivim. La persona abans que l'etiqueta. Tot, però, dins d'un ordre respectuós vers els altres i un mateix.
Una de les activitats que els nens i nenes de CM estem fent a la biblioteca per tal d'homenatjar a Joana Raspall, és recitar uns quants poemes seus. Els nens i nenes de CM ho hem fet així:
LA NEU La neu cruix com la rialla, sota el peu enjogassat i feliç de la quitxalla que cap pena no ha tastat.
La neu cruix com un gemec, sota el peu de l’home trist que té al fron marcat amb séc de dolor, pel mal que ha vist.
No és capriciosa, la neu, si gemega i riu alhora; és que té el pes, damunt seu, d’algú que riu o que plora.
EL PESSEBRE VIVENT (fragment) Veig que al meu pessebre hi falta un cabrit; remeno la molsa per si l’amagava; era tan petit!
L’ovelleta blanca amb la veu molt trista belant ha cridat: - Mentre pasturava el fill m’han robat!
Em fa tanta pena, que l’hi vull trobar; i pregunto a l’aigua del riuet de plata si l’ha vist passar,
Jo l’he vist – diu l’ase cua de fregall -, però no recordo si va amunt o avall! – Enllà hi ha un pollastre ros i presumit, tot vermell de cresta, i quan l’hi pregunto fa – Quiquiriquic!
PODRIES Si haguessis nascut En una altra terra, Podries ser blanc, Podries ser negre... Un altre país Fora casa teva, I diries "sí" En un altra llengua. T'hauries criat D'una altra manera Més bona, potser Potser més dolenta. Tindries més sort O potser més pega... Tindries amics I jocs d'una altra mena; Duries vestits De sac o de seda, Sabates de pell O tosca espardenya, O aniries nu Perdut per la selva. Podries llegir Contes i poemes, O no tenir llibres Ni saber de lletra. Podries menjar Cases llamineres O només crostons Secs de pa negre. Podries ....podries... Per tot això pensa Que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra fugint del dolor i de la pobresa Si tu fossis nat A la seva terra La tristesa d'ell Podria ser teva.
AMICS
De tota la colla són els més amics l’un és nat a l’Àfrica l’altre és fill d’aquí
Pell blanca, pell negra… són ben diferents; si només s’assemblen pels ulls i les dents!
Parlant amb rialles, mentre van jugant, amb poques paraules sempre s’entendran.
Per deixar la “bici” només cal dir: “té” i per regraciar-ho els basta: “molt bé!”
Xutar la pilota és com conversar: un peu pot dir: “meva!” o bé: “teva,va!”
Quan l’un té moneda per comprar un llamí, tria un tros de coca que es poden partir, que l’altre té boles de banús pintat, i li’n dóna alguna sempre que han jugat.
Les places són amples, per als dos amics; i els carrers alegres; i els jardins, bonics… Però, casa seva és un altre món: l’un hi troba els mobles que tan lluents són, l’altre, la màrfaga que li fa de llit.
Qui sap què somnia, cadascú, de nit! Quanta diferència separa els amics! Els uns són ben pobres, els altres, prou rics… però, al fons, se senten privilegiats:
Tots dos tenen mare i són estimats.
EL PATINET Ai, si volguessis venir!... Tinc un patinet amb ales que vola com els ocells i s’enlaira sobre torres i campanars i castells.
Des d’allà dalt veig els pobles com uns pessebres petits, i camps i prats, com pedaços de tots colors, mal cosits.
Els boscos són com bufandes de vellut que s’han posat les muntanyes, per guardar-se del riu moll i el vent glaçat.
Ai, si volguessis venir!... Estic segur que et plauria; però a mi m’agradaria més que tot, tenir-te amb mi.
EL PESCADOR I L'ORADA
El pescador veu la xarxa mig buida i així rondina tot malhumorat: -Per tan poc peix no valia la pena d’haver passat una nit desvetllat! Però, entre els peixos, una gran orada, amb sa veu fina que sols la mar sent, diu: -Què s’ha cregut, aquest rondinaire? Hem de morir, perquè estigui content? I abans que surti la xarxa sencera fora de l’aigua, fa un salt, i xip-xap!, brinca a les ones una altra vegada. Avui, d’orada, no n’han pescat cap.
Si el món fos... (Joana Raspall)
Si el món fos escrit en llapis, podria esborrar la lletra que vol ferir,
podria esborrar mentides que no cal dir n'esborraria l'enveja que porta mals; n'esborraria grandesa de mèrit fals...
Però és escrivint amb tinta de mal color: de color brut de la guerra i del dolor
Qui voldria escriure un món més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim ben valents, lletra per lletra, des del nostre raconer...
TRES I EL QUATRE
Tres filles, tres prínceps, tres porquets, tres óssos, tres cops, tres taronges, tres desitgs, tres premis, tres camins, tres somnis, tres interrogants…
Sempre tres i tres en els contes màgics! Com si cap més nombre fos interessant! Jo, que sóc el quatre, doncs de què serveixo?
Sols per “quatre dies”, o per “quatre fàstics”, o per “quatre potes”, o per “quatre quartos”, o per “quatre gats”?... Sols per “quatre coses” insignificants!
Si jo no fos una xifra ben quadrada, de posat altívol i gest elegant, us ben asseguro que em doblegaria; que moltes vegades ai! no em faltes ganes d’esclatar plorant.
És el moment de descobrir l'arxiu establert a Sevilla l'any 1.785. Heu de saber, nenes i nens, que aquest edifici custòdia els fons de les institucions creades per al govern i administració dels territoris ultramarins espanyols. Molts dels documents que podem consultar els van generar les institucions següents: Consejo de Indias, Secretarias de Estado y Despacho, Casa de Contratación, Consulados de Sevilla y Cádiz.
Només entrar hi ha un rigorós control de seguretat. Amb molta amabilitat em diuen on puc fer fotografies, i em donen un llibret editat pel Ministerio de Cultura que servirà per explicar-vos tots els detalls de l'arxiu, Després de passar el detector de metalls em quedo molt sorprès de l'escala de marbre policrom per accedir a la primera planta obra de Lucas Cíntora, que fou l'encarregat de la reforma que va transformar La Casa Lonja en Arxivo General de Indias. Ja pujarem més tard per aquesta majestuosa escala, ara visitarem la planta baixa, en la que es guarden la majoria dels fons documentals. També trobem en aquesta planta la sala de restauració i digitalització de documents. Els prestatges plens d'arxivadors comencen a omplir l'espai. Un canó sembla protegir-los.
Els documents ens ajuden a comprendre més de quatre segles de la història colonial espanyola, des de 1.492 fins al segle XIX. Els fons ocupen gairebé 49.000 lligalls i omplen 9 quilòmetres de prestatges. Recordeu que un lligall és un conjunt de papers lligats junts i que generalment es refereixen al mateix tema.
També hi ha documents referents a les Filipines, Estats Units i Brasil. Alguns dels prestatges estan al costat del pati, espai central d'aquest edifici de planta quadrada de 56 metres de costat. El voleu veure? Atentament. Senyor i
Diu en Sergio: He presentat aquest llibre perquè me'l va portar el Pare Noel. M'agrada molt i n'he llegit més.
Si em vols sentir:
- Famílies... us imagineu si algú, de tant en tant, us animés i felicités per la feina ben feta, com us sentiríeu! -Animeu-vos i dieu el que sentiu als vostres fills i filles!
Ei! A l'hora de biblioteca del migdia pots enviar comentaris dient què has trobat que no toca per l'època que la pintura representa. A veure quants anacronismes trobes!
Aquest cap de setmana alguns pares de nens i nenes de segon hem anat "de colònies" i he pensat que us agradaria saber que fan els vostres pares en una excursió com aquesta. Bé, doncs hem anat a una ciutat anomenada Donosti, al País Basc, preciosa, pintada davant mateix d’un mar més brau que el que tenim a casa nostra : el Cantàbric.
Vàrem pujar tots 11 dalt d’una furgoneta i un cotxe més petit; semblaven dos mini-autobusos carregats de pares. Portàvem uns comunicadors amb els quals podíem parlar amb els de l’altre vehicle i dir coses súper divertides igual que feu vosaltres. Pel camí, ens vam fer un tip de cantar, imitar-nos, riure i parlar de vosaltres.
En arribar, vam anar a sopar a una sidreria: un lloc on hi ha una pila de barrils de sidra què van anar obrint un per unper poder tastar-la, doncs tota és diferent. Allí vam conèixer altra gentquè també hi sopava. Ens em vam anar a dormir a una casa rural i com que tot era fosc, no vèiem el que ens envoltava, però quan es va fer de dia, en despertar i mirar fora, va ser espectacular veure que la casa, estava al bell mig del camp, envoltada de zones de pastura, verdes i intenses, què pujaven i baixaven fins voler-se perdre a l’horitzó. Encara que plovia, no amagava l’encant de la seva bellesa.
A mig matí vàrem posar rumb a Donosti, la ciutat, on vam fer el que més em va agradar de tot el dia: donar una llarga passejada per la vora del mar: un mar dotat d’una fúria diferent de la del mediterrani. Les onades xocaven contra les roques amb tota la força de la natura fent un soroll vibrant i greu sota l’aigua, però també saltaven volent jugar a mullar-nos, mentre passejàvem al seu costat. Si et quedaves en silenci mirant la marea, talment podies sentir la flaire de les barques que devien pescar a alta mar i les gotetes amb què ens mullava, ens deien sobre la brisa fresca amb què ballava i sobre aventures viscudes moltskilòmetres mar endins.
A la tarda ja vam tornar cap a casa contents d’haver pogut estar junts i me’n vaig adonar d’una cosa: que és gràcies a vosaltres nens que podem ser amics, riure junts i compartir. I tots vam pensar que el més bonic, seria que ho puguéssim repetir amb vosaltres si així ho voleu, quan us feu més grans… Moltes gràcies fills!
Avui Llegir, llegir, llegir i llegir! A casa, a l'escola i on sigui. Llegir i entendre. Si vols, escolta al senyor Gregorio Luri. Fa pensar. Què fa l'escola per possibilitar el canvi cultural dels nens i les nenes que procedeixen d'un medi cultural baix? Quin és el paper dels mestres? Què s'hauria de fer i com?
Potser si... Tractem un nen o una nena tal com és, continuarà sent el que és. Si el tractem com pot i ha de ser, es convertirà en el que pot i ha de ser. (Aforisme adaptat de Goethe)
He acabat la visita i decideixo seguir les instruccions de la gàrgola bloggera. Deixo el pati dels tarongers i surto per tornar al carrer Fray Ceferino González on hi ha la cua per entrar a descobrir aquest impressionant edifici, declarat l'any 1.987 Patrimoni de la Humanitat.La Catedral de Santa María de la Sede és la catedral gòtica més gran del món. Faig el que m'ha proposat la meva misteriosa informadora. Deixo la cua i torno a les calesses...
Abans, quan acaronava els cavalls tot recordant la Canela, l'euga blanca dels meus padrins , no m'he fixat en l'edifici del costat. Si faig cas a la gàrgola, estic mirant un dels arxius més importants... Veig un calesser aprofitant l'espera de clients per llegir i gaudir d'aquest matí assolellat.
Em disculpo per interrompre la seva lectura i demanar-li informació sobre l'arxiu, molt amablement m'indica on és la porta d'entrada. Li dono les gràcies i veig que no triga gens en submergir-se altra vegada en l'íntim plaer de llegir.
L'edifici que ocupa l'arxiu, La Casa Lonja de Mercaderes, és del segle XVI, i acollia el Consulado de Cargadores a Indias de Sevilla. Al segle XVI els mercaders feien els seus negocis a les grades catedralícies, i l'església es va queixar a la corona perquè quan feia mal temps, es refugiaven a la catedral.
Felipe II va visitar Sevilla l'any 1.570, i es va acordar la construcció del nou edifici. La corona va cedir els terrenys que en el seu moment havien acollit Las Herrerias Reales i La antigua Casa de la Moneda. Nenes i nens, ja estem a la porta de l' Arxiu General d'Índies. Voleu entrar i descobrir-lo? Atentament.
Aquí podeu veure les nostres ganes de crear poemes amb les paraules clau d'altres poesies d'escriptores i escriptors reconeguts.
Aquesta entrada... continuarà!
Moltes gràcies, Sàlvia.
Nota: Els papers de colors que hem fet servir són les restes del llibre "quadrat" que la gent que ara fa sisè va fer quan feia segon o primer. Els vaig guardar i encara fan servei!!! Per exemple en un dels papers hi havia escrit Alejandra.
Des de Trafegando Ronseis un petit poema visual, EXLIBRIS de Maria Trénor, dedicat al llibre, i a les sensacions i emocions que ens fa reviure el fet de llegir. Unha aperta ;-)
Tots i totes els que han intervingut en la seva realització. (Ho he tret d' El Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia ‘Ricardo Muñoz Suay, El IVAC) * Director: María Trénor * Guión: María Trénor * Producción: Clara Trénor * Fotografía: Jordi Pla, Antonio Marín, Yolanda García Palomares, Javier Castañeda, Patricia Jiménez, Javier Alamán * Música: Paco Casted, María Trénor, David Alarcón * Montaje: Josep Bedmar * Sonido: Paco Casted * Intérpretes: Tomás Serra, Ariadna González, Gerard Miquel, Yolanda Lluch, Vicent Gisbert
Pel Marc B.: darrere d'un curt, d'una pel.lícula, d'un plat de macarrons, d'un vestit... hi ha una llista de persones que ho han fet possible. Com tu ens vas explicar el que hi ha darrere una obra de teatre.
Passejo tranquil·lament pel carrer Fray Ceferino González gaudint de la llum i les olors. El blau perfecte del cel, els tarongers plens de fruita i l'olor dels cavalls transformen aquest moment en màgic. Una filera de calesses esperen clients per donar una volta a la ciutat i els calessers aprofiten per llegir o xerrar acompanyats del sol hivernal. De cop i volta em sorprèn una gran torre coronada per un penell gegant de forma humana.
És una torre de bellesa indiscutible. Edificada al segle XII, era el minaret de la mesquita. Al 1.568 es van afegir quatre plantes més i un campanar. No puc resistir la curiositat i decideixo visitar-la. Primera sorpresa no hi ha escales, una rampa ens permet pujar els 70 metres de desnivell amb certa comoditat. Aturar-se durant la pujada i donar un cop d'ull a la ciutat és gratificant. En una d'aquestes pauses sento que em criden. .- Bon dia, Senyor i, tenia ganes de saludar-lo. Amb les meves companyes seguim el blog de la biblioteca i ens estranya que no parli del nostre arxiu. D'on surt aquesta veu? Miro pel finestral i em quedo bocabadat, està parlant-me una gàrgola de la catedral que ha girat el seu cap per mirar-me !!!
.- Suposo que vol visitar l'arxiu. Ara estic totalment desorientat, potser he pujat massa ràpid i m'imagino coses.... Ja sé que no té cap lògica, però començo a parlar amb ella. .- Bon dia. No sé de quin arxiu em parla. .- No puc creure el que sento, Senyor i. Està al costat d'un dels arxius més importants i no ho sap?Miri acabi de pujar, descansi una mica i gaudeixi de les vistes. Però no oblidi al baixar el que ha de fer. Torni al lloc per on ha entrat a la catedral, i just davant, on estava acaronant als cavalls, veurà els edificis de l'arxiu.
.- Adéu Senyor i. .- Adéu gàrgola bloggera, faré el que em diu. Descanso una estoneta envoltat de campanes. La ciutat, tota blanca, és fantàstica. Baixo, i des de un pati ple de tarongers , miro altra vegada la impressionant torre .
Nenes i nens algú de vosaltres em pot ajudar? Quin és el nom d'aquest campanar i de quin arxiu em parla la gàrgola? Atentament. Senyor i
La revista degana de la premsa ambiental publica aquest mes de febrer el Cuaderno 300 . Nascuda l'any 1.981, cal reconèixer el mèrit de navegar, durant gairebé tres dècades, per aigües poc acostumades a l'observació, estudi i defensa de la natura. Quercus porta una colla d'anys denunciant, observant, proposant, ensenyant,... Per celebrar la tercera centena tenim un quadern monogràfic dedicat als treballs i les investigacions dutes a terme per científics espanyols en les regions polars.
El proper mes de desembre la revista complirà 30 anys, marcats pel rigor científic, el compromís i l'austeritat. Molts dels col·laboradors no accepten cap remuneració econòmica pel seu treball, i els que cobren ho fan per sota de les tarifes normals. És realment estrany veure en els temps que ens toca viure, iniciatives com Quercus. Trobar-la cada mes al quiosc és tot un plaer. Atentament. Senyor i
Baixo de la Torre Tavira amb la satisfacció de la descoberta. Miguel Calvillo té molta raó en el comentari que ens va fer a l'entrada " Descobrir les torres miradors (1) " definit-les com "verdadero tesoro de la mirada" . He de marxar de Cádiz, ciutat fundada pels fenicis l'any 1.100 abans de Crist, i aprofito per fer-hi l'últim passeig. Segur que enyoraré aquesta llum...La ciutat s'està preparant per al 2.012 i queda molt clar que serà una gran festa.
Les ciutats aprofiten esdeveniments importants per fer grans projectes, el del Bicentenario de La Pepa espera ser un motor econòmic de la Bahia . Ja sé , nenes i nens la pregunta que em voleu fer: .- Senyor i, què és La Pepa?
El dia 19 de març del 1.812, després de 1.400 sessions a El Oratorio San Felipe Neri, es va redactar la primera constitució espanyola amb el nom de"Constitucuón Española de 1.812", però tothom li deia La Pepa, perquè es va promulgar el dia de Sant Josep. En el seu moment era una de les constitucions més lliberals d'Europa. Heu de saber que en aquella època Espanya estava envaïda per la França Napoleònica, i molts dels polítics es van refugiar al sud de la península.
Primer a La Isla de León i després a Cádiz es van reunir els diputats de la península i d'Amèrica convocats per redactar un text constitucional que retornés el poder al rei Fernando VII. Però la Pepa tingué una vida curta i poques de les seves propostes es van aplicar.
Penseu que al 2.012 farà dos-cents anys que es va escriure. Volia regalar-vos dos articles de La Pepa.
Artículo 336
"En todos los pueblos de la monarquia se establecerán escuelas de primeras letras, en las que se enseñará a los niños a leer, escribir y contar"
L'article 4 és magnífic, penseu-hi una mica....
Artículo 4
" El objeto del Gobierno es la felicidad de la Nación, puesto que el fin de toda sociedad política no es otro que el bienestar de los individuos que la componen".
La Pepa preparada per bufar dues-centes espelmes i la tacita de plata esperant les celebracions del bicentenari. Atentament. Senyor i
Avui hem fet la sessió de biblioteca amb el grup 2 de segon.A la classe ja hem fet servir, quan els necessitem, més d'un diccionari. Avui es tractava de cercar paraules relacionades amb el Teatre i aprofitar el que trobàvem per a començar a fer el llibre que per Sant Jordi ha d'estar "dat i beneït". Les definicions d'aquestes paraules, quan facin la propera sessió d'informàtica, les adaptaran, les explicaran amb les seves paraules, les editaran i les imprimiran o fotocopiaran i personalitzaran el seu full pel llibre que farem.
He estat cercant guies per a fer un bon us dels diccionaris de paper i he trobat:
La nostra escola ha tingut el gust de rebre per segona vegada a l'escriptor Ricardo Alcántara. Ahir dimarts va explicar a l'alumnat de cicle superior les seves vivències com a escriptor que ja us explicaran les persones, mestres i alumnes, que van tenir la sort de viure-ho en directe.
08/02/11 Si vols saber com va anar la visita: Ricardo Alcántara al bloc del cicle superior Coses que jo llegint-les no oblidaré:
El soroll del llapis és el soroll de l'escriptura.
Els avis són savis de vida.
Quan estic escrivint sóc enormement feliç.
Un escriptor es jubila quan decideix no ser feliç.
Hi havia una vegada, un noiet al què li agradava molt molt d'escriure històries i il·lustrar-les. Era un noi que vivia molt lluny, als Estats Units. Aquest noi es va atrevir, ja quan va començar a anar a la universitat, a presentar-se a un concurs en el qual, el premi era la publicació del llibre que havia escrit; va guanyar i va esdevenir la primera aventura de l'intrèpid Capità calçotets. A partir de llavors, hi ha hagut molts altres llibres, rondalles, novel.les i premis. Aquest ja famós escriptor americà es diuDav Pilkey.
Aquí al nostre país, ha estat l'editorial Cruïlla Vaixell de vapor la què li ha traduït i publicat les seves històries. Són llibres súper xulos, on combinen dibuixos i efectes visuals força interessants per als nens a partir de 7 anys. El ganxo que em sembla més interessant d'aquestes històries és la manera que es dirigeix la narració al petit lector: directa, ràpida, de tu a tu, parlant amb el seu llenguatge, utilitzant les expressions que fan servir els nens i el més important: totes les rondalles tenen un punt d'humor divertidíssim i entenedor per ells. Animeu-vos i llegiu-ne alguna aventura xavalets !
