dimecres, 1 de febrer del 2012

L'altra Barcelona.

Al blog ja he recomanat les dues anteriors novel·les de Javier Pérez Andújar, gran enamorat del món de llibre i col·laborador dels desapareguts programes "Saló de lectura" de Barcelona televisió i "L'hora del lector" del canal 33. Si éreu seguidors d'aquests magnífics programes conduïts per l'Emilio Manzano, segur que recordeu moltes de les genials recomanacions i comentaris del Javier.
Avui torno a la colección andanzas de Tusquets Editores per parlar de la seva tercera novel·la "Paseos con mi madre". Les dues anteriors , "Los príncipes valientes" i "Todo lo que se llevó el diablo", de la mateixa col·lecció, ja van deixar molt clar que Javier Pérez Andújar, a més a més de ser un gran lector , és un bon escriptor.

El llibre ens descriu una Barcelona que coneixem però de la que no volem parlar. Nascut a Sant Adrià de Besòs l'any 1.965, ens retrata el seu barri de gent treballadora. Recorda les lluites socials per aconseguir la democràcia, els deficients transports públics, els blocs plens d'aluminosi, ....
Uns anys en els que, malgrat les dificultats, tot semblava possible. Pérez Andújar ens emociona en moltes pàgines de la novel·la.
Sempre ha deixat molt clara la seva passió pel còmic. A les pàgines 27 i 28 ens recorda a Josep Coll i Coll, que els que ja teniu una colleta d'anys recordareu del TBO. "Coll es un dibujante de Barcelona que ha revolucionado el TBO y nadie de su tiempo sabrá verlo. Le pagan tan poco por sus dibujos que tiene que dejar el lápiz para ganarse la vida como albañil, cantero, maestro de obras."...

Font: TBO

..."Sabe lo que busca el niño: mirar y divertirse; devorar el mundo con los ojos como un marinero subido a la cofa del barco. Aprender mirando. Los niños miran, el anciano lee. La lectura es un proceso de envejecimiento"...
A la pàgina 45 podem viatjar en un autobús atrotinat i mirar ...
..." En los días de lluvia el vaho empaña los cristales como si fuéramos al pantano del perro de los Baskerville; pero lo que estamos atravesando son los bloques de los veinticinco años de paz y treinta de aluminosis. Llueve sobre la acera como llueven palabras sobre los libros"...
En aquest moments de confusió que ens toca viure és tot un regal llegir fragments com el de la pàgina 58, en el que parla dels que van lluitar per la democràcia. Avui , molts d'ells, són vells o han mort... L'últim punt d'aquest fragment segur que us farà reflexionar...
..." La democracia la fueron conquistando estos hombres y mujeres calle por calle, árbol por árbol. La democracia es una cosa que se puede tocar, y que esta gente tuvo en sus manos durante dias seguidos y noches enteras. Conseguir un colegio público en un barrio que no lo tenía; la construcción de un ambulatorrio donde no llegaban los médicos; dejar una plaza sin edificar para que los niños jueguen; hacer un polideportivo para que el único deporte no sea apedrear perros; lograr que pase el autobús por donde no pasaba nada o que llegue el metro a donde no llegaba para poder ir al trabajo sin necesidad de pisar charcos, sin aguantar la lluvia y el frio de la madrugada, sin andar por los descampados que separaban el barrio de los transportes públicos, esa es la democracia que hicieron realidad estas gente encerrándose en los locales de sus asociaciones de vecinos, encadenándose a verjas, cortando el tráfico, protestando en la calle, luchando. La democracia es algo que se ve y se toca, y donde no se percibe es que no la hay"...
Vosaltres la podeu tocar ?
Paseos con mi madre, no deixeu de llegir la tercera novel·la de Javier Pérez Andújar.
Atentament.
Senyor i
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...