dissabte, 19 de maig del 2012

IMPULSOS





Comença, tot d’una,
sorgeix de nou del no res
i puja,
s’eleva precipitadament
buscant una fita.

No sé si estimo,
no sé si enyoro
i malgrat tot, desitjo,
adoro i anhelo
amb un voler verge, pur,
d’impulsos, de cops,
de sang, d’esperit i tendresa,
de força,
amb l’energia d’un déu
i d’un ocell, amb la feblesa.


                           Sònia C.

4 comentaris:

Montse ha dit...

T'entenc.
Sovint sento el que has escrit.
Gràcies per fotografiar els sentiments amb les paraules.

Sònia ha dit...

Gràcies a tu Montse. La impulsivitat en algú sovint s'interpreta com un defecte, però molts cops et dóna energia per tirar endavant i atrevir-te amb coses diferents. Ah! Per cert. Una foto preciosa la del perfil, és en Xic?

Montse ha dit...

Potser si que la impulsivitat és vista com a defecte. Però jo sense ella no seria jo.

És la Nana. Fa deu dies que és a casa. És una cadelleta trapella, simpàtica i afectuosa

En Xic és dins del meu bon record.

Sònia ha dit...

Doncs tandebò rebi tant afecte com va rebre ell. Quina nova il.lusió més bonica!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...